Vivim una crisi alimentària sense precedents: cada dia perdem més pageses i pagesos (són menys d’un 1% de la població activa); l’augment del preu dels aliments no té aturador (els productes bàsics són un 12,2% més cars que fa un any), i la pèrdua de la biodiversitat (un 25%, en les dues darreres dècades a Catalunya) que causa l’emergència climàtica amenaça la supervivència de molts cultius.

El sistema alimentari fa aigües per tot arreu, com explica la investigadora Marta Guadalupe Rivera en aquesta revista. Aquesta crisi ja no és conjuntural, fruit d’una guerra, d’una plaga o d’una situació política o econòmica concreta. Aquesta crisi és estructural i passa, literalment, a casa nostra. A la nostra nevera, al nostre plat, al nostre estómac. No podem despreocupar-nos-en, perquè la manera que tenim d’alimentar-nos pot ser l’espurna dels grans canvis que necessitem en aquesta cruïlla de crisis.

Ens cal, com proposa el gastrònom Carlo Petrini en les pàgines següents, polititzar allò que mengem i actuar: L’alimentació s’ha deixat massa temps només en mans dels productors que s’han trobat sota la pressió de grans distribuïdors, diu. Comencem, com demana l’exdirigent d’Unió de Pagesos, Pep Riera, per deixar de parlar de política agrària i parlar de política alimentària, perquè l’alimentació és cosa de tots. Activem-nos per saber què mengem, com viu la pagesia, quin impacte té la producció agroindustrial sobre la nostra salut i la del planeta. Preguntem-nos si aquest sistema podria funcionar d’una altra manera sense haver d’espoliar els recursos del Sud global i busquem alternatives que ja són una realitat.

A Aliment trobareu arguments per mirar-vos el menjar més enllà de la gana i del gust i motius per transformar la vostra taula. Podreu estirar del fil començant pels elements més bàsics perquè neixi un aliment: la llavor i la terra. Podeu continuar amb tot allò que té a veure amb alimentar-nos i acabar amb la importància de reaprofitar i no deixar residus. Perquè, com diu la cuinera Maria Nicolau, ens sembla que no podem canviar el món, però podem canviar una cosa tan bàsica on s’entrecreuen tantes coses importants com és la cuina.