L’expropiació de la ciutat popular, en aquest cas, la destrucció d’una barriada com la Colònia Castells, amb tota la seva complexitat i més enllà de la desaparició material, suposa un exemple de desarticulació comunitària, de descomposició sistemàtica de classe, per impedir qualsevol indici de resistència i antagonisme per part de les classes populars al mode d’acumulació capitalista.

A partir de la recerca concreta sobre la destrucció d’una barriada obrera, la Colònia Castells de Barcelona, en aquest llibre s’aborda l’estudi de l’expropiació genèrica de l’anomenada ciutat popular. Una aproximació a la dinàmica del mode de producció de l’espai sota la geografia del capital, que opera cíclica i espasmòdicament a partir de l’atracció, disciplinament i subjecció d’una mà d’obra, que en el seu esdevenir històric es veu atreta, explotada i exprimida, fins a resultar disfuncional pel mode d’acumulació. En aquell moment, aquesta força de treball es expulsada dels espais de centralitat cap a les perifèries. El procés, no obstant, no resulta exempt de contradiccions, resistències i conflictes. El mode de producció col·lisiona constantment amb el mode d’apropiació de la ciutat per part dels habitants de baixos ingressos, que, en la recreació pràctica i quotidiana de les seves formes de vida creen barris populars, entorns geogràfics apropiats per a la convivència, el suport mutu i la pròpia supervivència.

El cas d’expropiació i destrucció d’una barriada com la Colònia Castells, amb tota la seva complexitat i més enllà de la desaparició material, suposa un exemple de desarticulació comunitària, de descomposició sistemàtica de classe, per impedir qualsevol indici de resistència i antagonisme per part de les classes populars al mode d’acumulació capitalista.