Una història de la lluita per les llibertats

S.P.
 

«He preferit parlar de coses impossibles, perquè de les possibles se sap massa». Eugeni Rodríguez, del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), creu que aquestes paraules extretes d'una cançó de Silvio Rodríguez són un bon resum del llibre Dels drets a les llibertats, una història de l'alliberament GLT a Catalunya (FAGC 1986-2006) que acaba de publicar Virus Editorial. Rodríguez és amb Joan Pujol el coordinador d'aquest llibre coral que pretén deixar constància, en català, d'una etapa del moviment gai a Catalunya agafant com a eix la lluita del FAGC per aconseguir més llibertats.

El relat comença l'any 1986, quan es va celebrar la quarta conferència del FAGC i hi van entrar un conjunt de joves, interessats per la reivindicació sexual però vinculats a moviments socials. Com recorda Rodríguez, van ser els anys «d'eclosió de la sida» que van provocar que el moviment fes una reflexió profunda. Per mitjà del llibre, els dos coordinadors també destaquen que el FAGC ja va donar suport a una parella de gais de Vic que volia casar-se i volen mantenir en el record la transsexual Sònia que va ser assassinada a Barcelona l'any 1991. El recorregut es tanca amb l'anàlisi de l'aprovació dels matrimonis entre persones del mateix sexe i la clara diferencia, segons Rodríguez, entre dos models: integracionista i transformador. En el manifest, que s'inclou en el llibre, es deixa ben clar que el FAGC representa el segon col·lectiu, el que vol que «l'acció política reverteixi en la transformació social». Rodríguez ho resumeix: «No lluitem només pels drets del gais sinó també per un nou model de societat», diu. Creu que «l'homofòbia cada cop és més subtil» i que cal «fer visible la sexualitat a tot arreu». Per això, defensa que l'educació és clau per avançar: «Seria bo que els nens de quatre o cinc anys l'any 2012 ja tinguessin un imaginari sobre l'homosexualitat», comenta.

El llibre és una forma més de reivindicar un espai propi, ja que el FAGC ha apostat per donar a conèixer la lluita d'una època concreta que fins ara mai no s'havia posat sobre el paper. Entre altres persones, ha disposat de la col·laboració de Marta Estella, Pedro Carmona, Carles Guillot i Marc Franc, Bea Espejo i Eduard Sànchez. A més dels testimonis, el llibre ofereix informació sobre els moments que han fet història en el col·lectiu, un glossari amb paraules clau i diferents documents als annexos.