COMUNITAT D’IGUALS

Reveladores tesis sobre l’anarquisme com a model sociopolític alternatiu

per Xavier Ferré

La rigorositat de les investigacions de Francisco Madrid sobre la premsa i teòrics anarquistes té continuïtat -amb les recerques de Joan Zambrana sobre el diari Tierra y Libertad- en el rescabalament de les reflexions de qui fou un dels capdavanters en l’organització de l’anarcosindicalisme, Anselmo Lorenzo (1841-1914).
Atès que aquesta antologia de trenta-vuit articles (1887-1911) -des de la història social a la filosofia política- és una síntesi significativa del recorregut intel·lectual i polític de l’autor d’El proletariado militante, els textos aplegats cobren sentit en difondre idees, establertes el 1904, sobre la finalitat d’El guany i l’explotació. Idees d’altra banda presents en els moviments socials anticapitalistes, com a condició de possibilitat.
Condició de possibilitat -no pas l’anarquisme entès interessadament com a caos- perquè les concepcions de Lorenzo permeten resituar el temps polític de l’autoorganització obrera entre la I Internacional i el I Congrés de la CNT (1868-1911). Si no és fàcil d’acordar si l’escissió entre Marx i Bakunin corresponia a la capacitat de resposta real del proletariat, les propostes que se’n derivaren ens assabenten clarament sobre les estratègies i concepcions teòriques de lluita contra l’acumulació -anàrquica- del capital. I per bé que aquesta concepció sigui desqualificada per les ideologies social-liberals mitificadores del mercat, l’adient contextualització de les reflexions comunistes d’Anselmo Lorenzo alerten del procés de desarmament idelògic a què aboquen les estratègies oficialistes.
 

Recuperar la condició de persona, per sobre de la de ciutadà-mercaderia, “que encobreix totes les desigualtats socials”, és l’altra política…

Ressenya publicada a Presència, suplement dominical de El Punt

Anselmo Lorenzo. Un militante proletario en el ojo del huracán