De Memoria (I): un gran riu que recull les aigües de l’esperit rebel del Maig del 68

Per En Veu Alta, publicació anàrquica

Jann-Marc Rouillan ha decidit explicar la seva història, una d’aquelles històries que no diesen indiferent a ningú, una d’aquelles històries que ens conviden a reflexionar instant-nos a aprendre sobre un temps pasta que ha determinat el nostre present. De memoria  està escrit d’una tirada, com narrat a la vora del foc una nit freda de tardor. La prosa poètica de l’autor es precisa i detallada en determinats moments i una mica vaga en uns altres; assumint que alguns moments deixen solcs profunds com les marques d’un vinil en la nostra memòria mentre d’altres els sentim com una suau brisa que ens creua sense embullar-nos els cabells.

Aquesta primera part de l’autobiografia de l’autor ens situa en la Toulouse de finals dels anys 60 i principis del 70. Són els últims anys de l’adolescència de Jann-Marc: els primers amics, els primers companys, la vida en comuna, la contracultura, els primers amors; però, principalment, els desitjos de viure intensament totes les cares de la vida, com si l’endemà fos una constel·lació infinitament llunyana en l’espai i el temps.

Toulouse és presentada no com l’escenari on té lloc l’acció, sinó com un personatge més. És com un gran riu que recull les aigües de l’esperit rebel del Maig del 68, tota l’herència republicana dels exiliats espanyols i catalans després de la guerra civil, la guerra del Vietnam i les atrocitats comeses per l’exèrcit francès a Algèria, com afluents que nodreixen les turbulentes lluites socials d’una època que l’autor viu intensament al costat la Garona.

Fou una època de lluita i canvis continus que van marcar el món i a tota una generació a França i a molts altres països. Com el propi autor cita al llibre:

«és com si des de Maig del 68 no haguéssim escoltat la campana que indicava el final del pati, continuàrem en perpetu estat d’insurrecció. La nostra revolució vibrava amb aquella revolució sense reserves».

Un molt bon llibre que plasma d’una forma propera i amena una època en què tothom creia que el món canviaria per sempre i la misèria i les desigualtats socials desapareixerien, i donarien pas a una primavera perpètua on l’esperança i la llibertat no tornarien a marcir-se.

Ressenya publicada a En Veu Alta n.º 1-època II, març 2010

De memoria (I)