Un assaig breu però ben treballat

Per Jaume Renyer

En aquest assaig d'interpretació històrica, breu però ben treballat, Xavier Diez analitza un tema poc estudiat malgrat que mediàticament ha estat força divulgat: les causes de la violència social entre classes i estaments a la Catalunya del primer terç del segle passat que esclata amb tota virulència amb el cop d'Estat del 18 de juliol i la seva posterior repressió. L'autor mira de comprendre específicament l'origen de la reacció violenta dels grups llibertaris ja en els prolegomens de la guerra i desmuntar els mites de "l'anarquista violent", "la violència cega" i "la guerra entre germans". En una primera lectura discrepo del tractament que atorga al periodista Josep Maria Planes, assassinat l'agost del 1936 per un escamot anarquista en venjança per la sèrie d'articles que havia publicat a La Publicitat denunciant les connexions entre gangsterisme i els grups d'acció de la FAI.   
Encara està per fer la història de la repressió a la reraguarda republicana entre el juliol del1936 i el maig del 1937 i la política d'ordre públic de la Generalitat en aquesta conjuntura. Josep Maria Solé i Sabaté ja ha documentat amb noms i cognoms les víctimes, cal una anàlisi de les Patrulles de Control i de la Comissaria General d'Ordre Públic, per exemple. Tot i que disposem d'una recent obra d'investigació sobre l'execució sumaria del darrer comissari -pertanyent a ERC-, Andreu Revertés. En resum, i retornant a l'obra de Xavier Diez, la seva és una obra estimulant per a noves línies de recerca sobre un tema traumàtic que perviu en la memòria col·lectiva del nostre poble.

Ressenya publicada al bloc Per l'esquerra de la llibertat, 19 de maig de 2010

   Venjança de classe