Reivindicant una antropologia anarquista

Per Pablo Romero

Aquest llibret de fàcil lectura pot considerar-se la cristal·lització d'una tendència ja existent, l'afinitat històrica entre l'antropologia i l'anarquisme mai explicitada. No es tracta de la típica obra acadèmica: té el caràcter d'un manifest i formalment no és més -com diu el títol- que un conjunt de fragmentàries però suggestives reflexions a favor d'una antropologia anarquista. De fet l'original anglès es publica el 2004 en una editorial que explícitament vol donar espai al desafiament intel·lectual i polític amb rigor però fora dels estrets marges de la publicació acadèmica.

Aquesta tendència s'observa en l'apropament progressiu entre el moviment llibertari i les ciències socials, quelcom que l'autor -militant i antropòleg- reivindica i intueix però encara no pot constatar quan publica l'obra (el llibre comença amb un apartat sobre el “per què hi ha tan pocs anarquistes en l'acadèmia?”). La prova a casa nostra és que aquest llançament acompanya tot un seguit de publicacions d'aquest caire que en els darrers temps estan veient la llum -entre elles una nova traducció al castellà de La société contre l'État, de Pierre Clastres, a Virus mateix-, significativament en editorials militants. Un signe de maduresa dels moviments socials i l'antagonisme ibèrics que s'il·lustra amb aquesta traducció, al mateix temps símptoma d'un estat de coses i trampolí per a l'acompanyament intel·lectual de la resistència i la revolta contra l'ordre establert. En aquest sentit, l'antropologia social se situa en una posició privilegiada: el seu corpus de coneixement, basat en l'experiència directa -l'etnografia- de la infinita varietat i creativitat social i cultural humanes, posa al descobert que allò que el capitalisme i la societat actual han volgut naturalitzar (la necessitat de l'Estat per al govern dels pobles o l'ètica econòmica del benefici individual, per posar dos exemples significatius) són excepcions i en algun cas autèntiques novetats històriques.

Per això considerem aquesta obra la cristal·lització d'una tendència històricament existent: perquè un referent imprescindible de les ciències socials, que ha dut a la crítica més fonamentada de l'economia neoclàssica, l'Essai sur le don de Marcel Mauss (1923); la citada obra de Clastres (1974), que reconeix el refús conscient de l'estat com una tendència de la majoria de societats existents; o, tirant més enrere en el temps, el fet que Kropotkin s'inspirés en les ciutats lliures medievals o en els llogarets pagesos russos per elaborar la seva teoria (influenciant directament un jove -Radcliffe-Brown- esdevingut més tard un dels pares de l'antropologia social britànica), escriuen una genealogia -assenyalada per l'autor- que agermana l'antropologia i l'anarquisme en la crítica més eloqüent de l'Estat capitalista. Podem concloure suggerint que aquesta cristal·lització potser tingui a veure amb una altra tendència citada al principi del llibre: la proliferació arreu del món de moviments que si bé no sempre s'autodefineixen com anarquistes, n'adopten els principis.
 

Ressenya publicada al setmarari Directa n.º 233, el 16 de juny de 2011

  Fragmentos de antropología anarquista