Per entendre el frau de la crisi

Por Àlex Vila

Ja deu ser prou complicat editar llibres d’assaig en català per arriscar-se a fer-ho amb un llibre publicat en castellà no fa gaire, sobretot si, a més, es pot descarregar d’Internet i ja hi ha 50.000 persones que ho han fet. Els fraus de la crisi, però, és un dels llibres útils per desfer els tòpics que se’ns repeteixen als mitjans. L’edició en diverses llengües cobra sentit perquè ofereix un material que vol servir per construir un coneixement crític, fet a l’escalf del 15-M. El llibre es va publicar just abans de les primaveres i era la versió concisa, urgent i divulgativa sense ser simplista d’altres treballs més extensos i especialitzats com Fin deCiclo, que, juntament amb el monogràfic Madrid ¿La suma de todos?, analitzen la societat i l’economia de bombolla financera en què vivim.

Els fraus de la crisi començades muntant les solucions ineludibles. que se’ns repeteixen constantment,mesures de responsabilitat. per reactivar l’economia que només impliquen precarització, el desmantellament dels serveis públics o el furibund atac financer sobre el deute sobirà. Ara que el capitalisme és més financer que no industrial, perquè les elits haurien d’estar interessades en la creació de llocs de treball per a la recuperació econòmica? Els autors, Isidro López i Emmanuel Rodríguez, també ens ajuden a entendre que, des de fa dècades, la taxa de benefici s’ha anat reduint, cosa que ha fet estendre la cultura de la financerització; així doncs, la manera de mantenir el creixement dels beneficis ha estat a través de la despossessió social. Una altra de les veritats. que desmunta Els fraus de la crisi és la idea que respongui a un fenomen cíclic i que per tant,podem esperar pacientment que remeti. Ja a la segona part, s’exposa la qüestió de la desaparició de la classe mitjana i es posa en entredit el paper de les anomenades esquerres i dels estats-nació. Els fraus de la crisi és, en definitiva, una reflexió útil que neix amb voluntat clarificadora i que surt a la llum fruit de la participació del conjunt de la societat i no del fruit de les propostes de grups experts.

Ressenya publicada al setmanari Directa, el 24/04/2012

  Els fraus de la crisi