La ficció que d'una societat de classes mitjanes

Per Barrikada

Quan apareix un economista per la tele automàticament se’ns presenta com si es tractés d’un científic neutre, erudit i les seves paraules es converteixen en cuasiveritats. S’amaga d’aquesta manera la ideologia que contenen les seves declaracions i les seves receptes. Que l’economia sigui una ciència com ho és la física i que les decisions econòmiques no són polítiques és un dels primers tòpics desmuntats per aquest llibret. De manera clara, entenedora i didàctica ens acosta al que ha sigut i esta sent la crisis. Desmunta l’entrellat, explica com s’hi ha arribat, com funciona l’economia espanyola i la mundial i quines són les receptes que ens volen aplicar per sortir-ne. Segons resa el principi del llibre per a uns el tracte dispensat als agents corporatius (amb els rescats bancaris per exemple) vers el tracte dispensat a la resta de mortals (retallades en despesa i drets) es bastant descarat i potser ja n’hi ha prou. Peró pels que en vulguin saber els «detalls» aquest llibre intenta explicar-los. El llibre mare en realitat es diu Fin de ciclo. Financierización, territorio y sociedad de propietarios en la honda larga del capitalismo hispano (Traficantes de sueños. Madrid, 2010), és per tant aquest llibret una síntesis per tal d’apropar-lo a tots els públics.

Dividit en tres parts, la primera dóna arguments que rebaten els tòpics amb els que ens venen bombardejant des de l’inici de la catàstrofe. Tòpics que justifiquen a aquells que treuen més profit de la crisis i les retallades que ens imposen. Qüestiona que aquestes retallades serveixin per a reactivar l’economia i que per l’únic que serviran és per augmentar les desigualtats socials. El boom immobiliari espanyol, la financiarització de l’economia mundial, l’endeutament generalitzat i massiu com a motor de creixement econòmic fins l’arribada de la crisis, la falsedat i la perversitat de les receptes per sortir-ne o inclús el fals mite de la lliure competència són alguns dels temes tractats en el primer apartat d’aquest llibret. Fins a cinc són els tòpics que tots estem tips de sentir per justificar el que és injustificable i que es desmunten en les primeres 50 pàgines del llibret.

Escrit ara ja fa dos anys, el llibret ja pronostica un futur poc esperançador. És el que tracta el segon apartat del llibre. Interessant allò que apunten els autors sobre un efecte social que ha tingut el boom econòmic: la desproletarització de la societat. La ficció que la nostra societat era una societat de classes mitjanes. Mentre els salaris reals de la població van baixar un deu per cent entre el 1995 i el 2007 la nostra societat era una «societat de propietaris». Realitat que ha quedat desmuntada de cop i volta per la crisis.

En el tercer apartat s’atreveixen a pronosticar- nos els efectes socials que poden tenir totes aquestes polítiques. Efectes que estem veien també a dia d’avui com són l’auge del racisme o la guerra entre pobres o la fi de la socialdemocràcia. Finalment, el llibre acaba per recomanar algunes feines immediates per tal de sortir de la crisis com són el repartiment del treball i la riquesa. La llàstima és que les receptes passin un cop més pel reformisme capitalista com demanar que es gravin les transaccions financeres.
 

Ressenya publicada a El Pesol Negre n.º 59, novembre-desembre 2012

  Els fraus de la crisi