<![CDATA[Virus Editorial - El Jonc]]> es-es 60 http://www.viruseditorial.net/images/logo_v_rojo_75.jpg Virus Editorial - El Jonc http://www.viruseditorial.net/ <![CDATA[Referèndum 2017. La clau que obre el pany - Quim Arrufat i Benet Salellas (coord.)]]>

El llibre que tens a les mans vol ser una reflexió col·lectiva sobre el moment polític que vivim. Un moment de molta intensitat i de gran profunditat política. Un moment que gira al voltant d’una eina molt concreta: el referèndum. El món cupaire reescriu en aquestes pàgines, de manera amena i pedagògica, algunes de les principals idees que s’amaguen dins d’aquest referèndum amb voluntat de reforçar-lo i de proclamar-ne la naturalesa transformadora. D’on venim, on som i quin futur volem construir en un procés constituent per bastir una república al sud d’Europa. Una autèntica oportunitat de canvi descrita per la coralitat de veus i mirades que hi ha en la llarga llista d’autors d’aquest opuscle des de la humilitat de creure que un referèndum pot ser la clau que obri tots els panys.

144 p. | ISBN: 978-84-938705-8-4 | 12,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[Catalunya nord, La llesqueta del septentrió - Aleix Renyé]]>

A través de Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió, el periodista nord-català Aleix Renyé ens explica, en un relat amè i irònic, com, a mesura que es recupera la consciència de catalanitat a la Catalunya Nord –molt lligada al procés de ruptura amb l’Estat espanyol a la del sud i a la prepotència francesa que ha eliminat qualsevol referència nominal catalana en la seva organització territorial– l’ús social i públic de la llengua catalana es troba al límit de la seva desaparició, puix que el francès ha esdevingut, ja, la llengua materna dels catalans sota administració francesa.

230 p. | ISBN: 978-84-938705-7-7 | 16,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[El pensament i l'acció, De Marx a Gramsci en Joan Fuster - AA. VV.]]>

El pensament i l'acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster té la intenció d'aproximar el lector a la influència que el pensament marxista, i especialment el gramscià, tingué en les reflexions de l'escriptor de Sueca. No és casual que Edicions El Jonc dediqui un llibre a aquest tema, ja que tant Fuster com Gramsci han estat dos referents fonamentals per a l'esquerra dels Països Catalans. La proposta nacional del primer i la reformulació del marxisme per part del segon marcaren, sense cap mena de dubte, les línies tàctiques i estratègiques de les diferents cultures polítiques dels nostres països.

Amb un to divulgatiu i alhora acadèmic, el llibre que teniu a les mans servirà al lector novell en la temàtica per tenir una perspectiva general de tots dos autors i a l'especialitzat per continuar, o tancar, amb el debat sobre la recepció real que Gramsci tingué tant en Fuster com en els partits marxistes de casa nostra.

162 p. | ISBN: 978-84-938705-6-0 | 15,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[Lletra per a la batalla, Memòria literària de l'esquerra independentista - Ferran Dalmau]]>

L'edició de qualsevol dels llibres que trobes en una biblioteca, un mercat de llibre vell, a casa d'un company... té darrere una història, una raó de ser; una trama feta de casualitats, complicitats, o dèries. I els llibres publicats a l'entorn d'un espai polític vilipendiat, escrits a contrapèl d'uns anys de renúncies i silencis, no en són una excepció. Més enllà de l'anècdota, les publicacions són l'eina gràcies a la qual la memòria no es perd, i el present torna a ser protagonista: sorgit del passat i anticipant el futur.

A través de la paraula escrita, Lletra per a la batalla proposa un viatge pels territoris oblidats de la memòria literària de l'esquerra independentista en els quals prenen protagonisme els seus elements principals: llibres, autors, i editorials, per tal que aquesta part del patrimoni col·lectiu que resta en situació d'abandó pugui ser integrada en el paisatge actual que ha contribuït a edificar i serveixi per genenrar reflexió i activitat en l'avui.

224 p. | ISBN: 978-84-93870-55-3 | 15,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[Anatomia d'una ruptura, Espanya, Catalunya, 1975-2014 - Xavier Diez]]>

Anatomia d’una ruptura. Espanya, Catalunya, 1975-2014. En els darrers anys hem viscut una efervescència política que ens ha conduït a un punt de ruptura entre Catalunya i Espanya que podria concloure amb una separació poc amistosa. L’autor indaga sobre els motius profunds que han portat bona part de la societat catalana a alimentar les files de l’independentisme, i han obligat milions de residents catalans a desitjar la construcció d’un estat propi i a distanciar-se irreversiblement del regne d’Espanya. Tot obviant explicacions simplistes d’ordre econòmic, polític, històric o cultural, la tesi de fons és que són motius molt relacionats amb el passat recent els que han reforçat aquesta decisió col·lectiva de trencar amb Espanya.

L’actual implosió del règim de la Segona Restauració espanyola ha deixat al descobert una estructura estatal corcada, amarada de franquisme i involució política, social i nacional. El projecte reformador de la Transició, que des de l’inici mostrava les seves carències, ha permès constatar que, davant la ruptura frustrada del 1975, els sectors més reaccionaris s’han apropiat del relat espanyol. Paral·lelament, dècades de normalitat institucional en una Catalunya sociològicament antifranquista, políticament democràtica i nacionalment plural han anat desenvolupant el seu propi projecte nacional, creixentment allunyat de l’Espanya monàrquica, uniformista i autoritària. La crisi de les relacions entre Catalunya i Espanya de les darreres dècades ha comportat un xoc de cultures polítiques, socials i nacionals. La independència representa la gran oportunitat de la ruptura pendent i definitiva.

222 p. | ISBN: 978-84-938705-4-6 | 15,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[491 dies, Presonera núm. 1323/69 - Winnie Madikizela-Mandela]]>

491 dies. Presonera número 1323/69. Un matí gelat d’hivern, unes hores abans de l’alba, dilluns 12 de maig de 1969, la policia antidisturbis va arribar a Soweto, a casa de Winnie Mandela i va detenir-la en presència de les seves dues petites filles, que llavors tenien nou i deu anys.
Detinguda juntament amb un grup d’activistes antiapartheid en virtut de la secció 6 de la Llei de terrorisme que havia estat dissenyada per la policia antidisturbis per tal de detenir i interrogar gent sense límit de temps, se la van endur. No tenia ni idea d’on la portaven o què en seria, de les seves filles. Aquest va ser l’inici dels 491 dies d’empresonament de Winnie Mandela i dels dos judicis que van tenir lloc durant aquest període.

Quaranta-un anys després de ser alliberada el 14 de setembre de 1970, Greta Soggot, la vídua de David Soggot, un dels advocats de Winnie Mandela durant els judicis que van tenir lloc els anys 1969 i 1970, li va donar una pila de papers. Es tractava del diari i les notes que havia escrit durant el seu empresonament. Aquests papers van revifar a Winnie Mandela records vívids i horribles, i han destapat un tros únic i personal de la història de Sud-àfrica.
491 dies. Presonera número 1323/69 comparteix amb el món el diari emotiu i colpidor de Winnie Mandela, així com les cartes que es van intercanviar parts afectades d’aquesta història, entre ells la mateixa Winnie i Nelson Mandela, el qual ja feia gairebé set anys que estava empresonat.

Amb aquest diari, es convida els lectors a ser testimoni de la brutalitat que va experimentar Winnie, la profunditat de la seva desesperació i la seva resiliència i el desafiament malgrat l’extrema pressió a què va ser sotmesa. Aquesta esposa i mare jove va sortir de la seva detenció de 491 dies amb un esperit desafiador i amb la determinació de continuar la seva lluita per la llibertat.

316 p. | ISBN: 978-84-938705-3-9 | 16,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[No tots els mals vénen d'Almansa, Una revisió crítica de la construcció dels Països Catalans - Antoni Rico i Garcia]]>

No tots els mal vénen d’Almansa. Els Països Catalans com a projecte nacional han tingut al llarg de la història moments de major i menor efervescència per a les diferents cultures polítiques nacionalistes. En ple procés sobiranista obert a Catalunya, conceptes com territorialitat, nació, ritmes, subjecte polític, confederació i federalisme, entre d’altres, estan a l’ordre del dia en el discurs independentista tradicional i nouvingut.

En aquest sentit, l’autor del llibre pretén analitzar l’evolució històrica de la idea dels Països Catalans, els elements que ens porten a afirmar que són una sola o diverses nacions i la viabilitat de crear un mateix projecte polític des de la diversitat, l’heterogeneïtat i el realisme que els tempos polítics dels diferents territoris marquen.

En definitiva, No tots els mals vénen d’Almansa pretén mantenir viu el debat sobre els Països Catalans, des d’una visió oberta i crítica, per donar eines als defensors del projecte davant d’un creixent independentisme i nacionalisme als diferents territoris que, d’una manera o altra, no contempla la construcció nacional de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

150 p. | ISBN: 978-84-938705-2-2 | 14,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[L'hora dels voltors - Josep Manel Busqueta]]>

Qui més qui menys en aquestes alçades de la crisi en la qual ens trobem immersos té una idea més o menys formada sobre quines són les funestes conseqüències que el fenomen està comportant i que es presenten dia rere dia en forma de retallades en els serveis públics i la seva privatització, amb draconianes xifres d’atur i pobresa o amb la pèrdua de drets socials i laborals.

Enumerar les patologies que pateix el malalt és tan necessari com diagnosticar les polítiques que ens han dut a l’atzucac actual, contextualitzar-les com pertoca, i no aïlladament, i inserir-les en la pròpia dinàmica del sistema capitalista esdevé un exercici absolutament imprescindible per entendre la veritable naturalesa de les crisis. Una crisi com l’actual no és un fenomen natural ni el resultat del comportament pervers de quatre banquers maldestres, sinó la conseqüència més dramàtica de les pròpies contradiccions del sistema capitalista.

L’hora dels voltors. La crisi explicada a una ciutadania estafada pretén posar el focus, de manera didàctica i intel·ligible, a analitzar les raons de la persistència de la depressió tant des d’un punt de vista global com a escala dels Països Catalans i mostrar com aquesta crisi s’està convertint en l’excusa perfecta per agenollar tota una societat als peus dels poderosos. A més, però, també fa més palesa que mai la necessitat inajornable de cercar alternatives a un sistema fracassat, profundament injust i insolidari, per part de totes aquelles persones que aspiren a viure en una societat de persones lliures i a no ser tractades com a mercaderies.

256 p. | ISBN: 978-84-938705-1-5 | 15,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[Unitat Popular, La construcció de la CUP i l'independentisme d'esquerres - Albert Botran]]>

Malgrat existir des de l’any 1987 i disposar ja d’una llarga trajectòria política, no fou fins a la irrupció als principals mitjans de comunicació del país el maig de 2007, amb l’obtenció d’unes desenes d’actes de regidor, i quatre anys més tard amb la seva consolidació en obtenir-ne un centenar, que la sigla CUP aparegué amb força en l’escenari polític i mediàtic del país.

Però, què és la Candidatura d’Unitat Popular i quin és l’espai polític que representa, més enllà dels tòpics i de les anàlisis simplistes que sovint s’utilitzen per classificar-la? Quins són els fonaments en els quals se’n sustenta el corpus ideològic i quina n’ha estat l’evolució al llarg de la seva existència?

Unitat Popular. La construcció de la CUP i l’independentisme d’esquerres intenta respondre aquestes qüestions i repassar els moments més importants en la vida d’aquesta organització política i de l’independentisme d’esquerres modern al conjunt dels Països Catalans. A més, també pretén ser un instrument valuós per conèixer, de primera mà, què ha dut aquesta força a convertir-se, sens cap mena de dubte, en una de les més puixants, arrelades i il·lusionants de la realitat política catalana.

214 p. | ISBN: 978-84-938705-0-8 | 14,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[Si te'n vas no tornis - Rolando d'Alessandro]]>

Si te’n vas no tornis Que la vida és un camí tortuós ple de revolts, caigudes i represes, no n’hi ha cap dubte, i aquest llibre n’és l’exemple més fefaent. Escrit amb voluntat autobiogràfica, Si te’n vas no tornis ens narra el trajecte vital i polític d’un jove militant d’esquerres italià que, acusat injustament d’haver comès un crim comú, es veu obligat a dur la vida d’un nòmada desarrelat i sense papers durant més de 30 anys, recorrent mig Europa a la recerca d’una nova identitat i un futur, tot evitant caure de nou a les mans de l’aparell judicial italià.

Al mateix temps, el llibre és un repàs a través de les experiències viscudes en primera persona d’alguns dels episodis més convulsos de la història recent europea narrats des de la participació de l’autor en alguns dels més actius moviments d’esquerra revolucionària que, d’ençà de la dècada dels 70, sacsejaren la vida política italiana, la francesa i també la catalana, a la recerca d’un món sense explotats ni explotadors.

Rolando d’Alessandro neix a la ufanosa i aristocràtica Toscana, on rep la canònica educació catolicocomunista. Fill d’una nissaga de ferroviaris i mestres, viu al pis de dalt d’una estació fins als 19 anys. Va al Liceo Classico, estudia música, fa atletisme i juga –malament– a futbol. Es matricula a ciències polítiques a Florència, però no avança gaire perquè un fiscal té la pensada d’encolomar-li un crim. Un delicte comú –tant que li hauria agradat a ell ser un pres polític–. Acaba a la presó i en surt, força temps després, serrant barrots i saltant murs. Amb una ordre de cerca i captura a les espatlles, es dedica a fugir i amagar-se: Roma, Trieste, Zuric, París, el Rosselló, Mallorca i, finalment, Barcelona on es planta i viu. Activista de diversos moviments, treballador en tota mena de feines, “sense papers crònic”, aguanta fins a l’extinció de la pena que un jutjat té la bondat de concedir-li... 30 anys després.

274 p. | ISBN: 978-84-933721-9-4 | 14,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[EPOCA, l'exèrcit a l'ombra - Ferran Dalmau i Pau Juvillà]]>

Durant la dècada dels setanta, en el decurs dels darrers anys de la dictadura i al llarg del procés de transició que es clogué amb la reforma política espanyola i la mutació del règim franquista en una monarquia parlamentària, una colla d’activistes independentistes catalans organitzaren la resistència armada al règim i al pacte de renúncies i claudicacions posterior, amb la constitució d’una organització militar clandestina i secreta, disposada a actuar al servei del país quan els seus serveis fossin requerits.

El grup que en una de les ràtzies repressives de què fou objecte va ser batejat per la policia espanyola amb el nom d’Exèrcit Popular Català (EPOCA), suposava el nexe de continuïtat històrica entre el vell separatisme resistent, bastit durant el primer terç de segle XX, amb l’oposició antifranquista i el nou independentisme modern que s’estaven gestant, gràcies a la influència dels moviments d’alliberament nacional, que arreu del planeta emprenien el camí de la lluita anticolonialista i antiimperialista.

Amb EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, Edicions el Jonc pretén recuperar la història oblidada d’aquella colla d’activistes que van lliurar-se a la causa de la justícia i de l'alliberament dels Països Catalans, situant la seva lluita, després de molts anys d’ostracisme, al lloc que pertoca en la memòria col·lectiva del país.

204 p. | ISBN: 84-933721-8-8 | 14,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[Paisatge d'un segle - Jean-Paul Sartre]]>

És indubtable que el segle XX ens ha deixat incomptables personatges d'una talla intel·lectual impressionant, però no aniríem gaire equivocats si qualifiquéssim Jean-Paul Sartre com un dels homes més representatius d'aquesta centúria. Sartre va viure de prop molts dels esdeveniments que han fet del segle XX un dels més intensos de la història de la humanitat. A ningú escapa, però, que Jean-Paul Sartre no ha tingut el reconeixement que es mereixia. Amb la seva mort l'any 1980, la seva obra filosòfica i literària, per no parlar de la seva obra política, va anar essent condemnada a l'ostracisme i a l'oblit. Sartre incomodava fins al punt que les mateixes facultats de filosofia franceses havien oblidat en un calaix de sastre les obres més representatives de l'autor. Era evident que el compromís que en vida havia mantingut li passava factura un cop mort. Tot i ser enterrat al cementiri parisenc de Montparnasse en companyia de 50.000 persones que volgueren tributar-li homenatge, després de la seva mort es va anar construint un mur d'oblit i silenci al voltant de la seva extensa obra que va portar a fer creure als editors francesos, i per extensió als editors d'arreu del món, que Sartre ja no es portava, o en clau més estrictament comercial, que Sartre ja no venia. Malgrat tot, però, Sartre continua essent un dels principals intel·lectuals que ens va deixar la darrera centúria. La història del segle XX i la història de Jean-Paul Sartre són indestriables. De fet, són històries paral·leles, ja que Sartre va reflexionar sempre al voltant de les principals qüestions que s'esdevenien en el món en el qual li havia tocat viure. La guerra mundial contra el feixisme, la Guerra Freda, el colonialisme i els processos revolucionaris d'alliberament nacional, el premi Nobel, el Maig del 1968, l'emergència de les nacions sense estat a Europa o el conflicte araboisraelià són alguns dels temes que hem cregut convenient de recollir en aquesta petita antologia d'un intel·lectual imprescendible per entendre el segle XX. Us convidem, doncs, a endinsar-vos en aquest Paisatge d'un segle de la mà de Jean-Paul Sartre, un dels principals homes-segle.

Jean-Paul Sartre va néixer a París el 21 de Juny de 1905. Va estudiar a l'École Normale Supérieure, on va començar la seva relació sentimental amb Simone de Beauvoir. L'any 1929 comença la seva carrera docent a la Sorbona, una tasca que abandonaria el 1945 per dedicar-se en exclusiva al món de la filosofia i la literatura. Fou aquest mateix any 1945 quan creà, amb Simone de Beauvoir i l'escriptor Merleau-Ponty, la mítica revista d'esquerres Les Temps Modernes. Abans Sartre havia col·laborat amb la Resistència francesa contra l'ocupació nazi. Tot i no militar en cap partit polític, Sartre es va convertir en un referent intel·lectual del marxisme i participà activament en política, sempre adoptant un punt de vista crític. La seva obra, literària i filosòfica s'emmarca en el corrent existencialista, tot desenvolupant una tendència política marxista evident, però sempre des d'una posició independent i crítica. L'any 1964 fou guardonat amb el premi Nobel, però en una decisió sense precedents rebutjà el premi per qüestions ètiques i ideològiques que precisament recull aquest llibre. Sartre, un dels grans darrers intel·lectuals de l'Europa del segle XX, morí al seu París el 15 d'abril de 1980, a l'edat de 74 anys.

197 p. | ISBN: 978-84-932034-3-6 | 13,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[És possible construir el socialisme a Cuba? - Darío Machado]]>

La revolució cubana ha estat un dels esdeveniments més importants de la història contemporània, i avui, quan el futur és cada cop més incert i es fa necessari generar alternatives al model neoliberal, Cuba continua sent una referència ineludible. Però és poc el que en sabem realment, tret dels tòpics que, a favor o en contra, sempre l'acompanyen. Quines possibilitats té Cuba de construir un model de societat propi en un món globalitzat i dominat amb puny de ferro pels Estats Units? I com es tradueix a la pràctica el seu ideal socialista? Aquest llibre fa una anàlisi exhaustiva del sistema polític i econòmic de Cuba, des de la teoria fins a la pràctica diària, i mostra un procés ric i complex, present en la vida quotidiana i en el qual els ciutadans són els protagonistes principals. En definitiva, aquest llibre és una obra bàsica per comprendre en profunditat la Cuba d' avui i per entendre què significa construir una societat socialista al segre XXI.

Nascut a Cuba el 1946, Darío Machado Rodriguez és sociòleg, politòlec i assagista i treballa com a investigador i professor titular en diverses institucions universitàries cubanes. Durant més de vint-i-cinc anys ha estudiat la realitat del seu país i ha escrit més de setanta articles i assaigs sociopolítics. Entre les entitats que ha dirigit hi ha el Centre d'Estudis Sociopolítics i d'Opinió de Cuba, el Centre d'Estudi sobre Amèrica i la revista Cuadernos de Nuestra América. Va ser membre titular de l'Acadèmia de Ciències de Cuba entre 1996 i 2002 i és membre dels consells editorials de les revistes Cuba Socialista i Contracorriente. La seva obra ha estat publicada en diversos països, i entre els seus llibres més coneguts destaquen Buracracia y burocratismos , Nuestro propio camino i Cuba: ideología revolucionaria

255 p. | ISBN: 978-84-933721-1-8 | 13,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[La prohibida - Malika Mokeddem]]>

Sultana torna un dia a Algèria, al poble on va passar la seva infantesa, Aïn Nekhla, d'on havia rebut una carta d'un home que ella havia estimat, Yacine. Sultana, metgessa a Montpeller, pensava haver allunyat, amb l'exili, les pors, les amenaces, l'aïllament en què vivien les dones allí. Ho havia deixat tot, fins i tot Yacine, per ésser lliure, i heus aquí que Yacine és mort i que l'amor al seu país, que la turmenta, l'anima a quedar-s'hi. Yacine també era metge i Sultana decideix substituir-lo una temporada a l'hospital on treballava. Al mateix poble, un home, Vincent, hi busca un passat imprecís. Li han trasplantat un ronyó i del donant només sap que es tracta d'una dona jove d'Algèria. Vincent i Sultana comencen a viure una història d'amor, però al país dels integristes, una dona lliure en els seus actes i en els seus sentiments mereix la mort. Recolzada per uns, atacada pels altres, assetjada pel foc fins i tot a la casa d'un amic que l'acull, Sultana haurà de deixar el seu lloc... Amb les paraules de l'amor i de la violència, La Prohibida explica, mentre dura una passió, la història d'un país angoixat entre prejudicis i progrés, entre religió i fanatisme.

Malika Mokeddem Nascuda el 5 d'octubre de 1949 a Kenadsa, al cor del desert algerià, filla de nòmades i la major de deu germans. Va estudiar primària al seu poble i els estudis secundaris els va cursar al Liceu de Bechar, on era l'única noia de la seva classe. Començà a estudiar la carrera de Medicina a Orà i l'acabà a París. Des de l'any 1979 viu a Montpeller. Començà exercint-hi de metgessa especialitzada en Nefrologia i acabà dedicant-se per complet a activitats literàries. És autora de diverses novel·les que han rebut nombroses distincions.

209 p. | ISBN: 978-84-932034-1-2 | 11,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[La nit de la sargantana - Malika Mokeddem]]>

En un poble del desert algerià -un llogarret que domina la vasta plana-, Nour aprèn què és la llibertat. Una llibertat de dona conquerida a força de l'entestament per viure, del rebuig a tota humiliació. El seu nom, Nour, significa llum. Nour ha decidit restar en aquest poble del qual els altres habitants han preferit desertar ja que cau en ruïnes i la font s'ha assecat. Un home cec està perdudament enamorat d'ella. Però Nour no vol veure en els seus sentiments res que no sigui una profunda amistat. L'amistat d'un home és per a ella una conquesta inesperada en aquest país agitat per la violència... Al mercat on va a vendre les verdures que cultiva, Nour para l'orella als rumors de mort, a la derisió amb la qual els habitants del poble combaten l'espavent. Després, dóna l'esquena al caos del món, torna amb les sargantanes del poblat del desert i espera. Nour escruta la immensitat del desert, d'on potser tornarà, com la dolçor d'un món, l'ésser desitjat: l'home estimat.

Malika Mokeddem Nascuda el 5 d'octubre de 1949 a Kenadsa, al cor del desert algerià, filla de nòmades i la major de deu germans. Va estudiar primària al seu poble i els estudis secundaris els va cursar al Liceu de Bechar, on era l'única noia de la seva classe. Començà a estudiar la carrera de Medicina a Orà i l'acabà a París. Des de l'any 1979 viu a Montpeller. Començà exercint-hi de metgessa especialitzada en Nefrologia i acabà dedicant-se per complet a activitats literàries. És autora de diverses novel·les que han rebut nombroses distincions.

162 p. | ISBN: 978-84-932034-0-5 | 10,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[Palestina, ocupació i resistència, Manual pràctic de la qüestió palestina i el conflicte araboisraelià - Salah Jamal]]>

Les portades de la premsa i els informatius ens mostren diàriament el conflicte a Palestina i l'Orient Mitjà, el qual apareix sovint davant nostre com un fet massa complex perquè puguem entendre'l. Massa vegades en rebem només informacions parcials o notícies concretes, les quals no ens proporcionen una idea global del conflicte i no ens ajuden a comprendre'n les causes i els motius. Sobre la qüestió palestina, en particular, i sobre el conflicte de l'Orient Mitjà, en general, se n'han escrit moltes obres. Aleshores, per què una més? El que es pretén amb aquest treball és, en realitat, detallar i explicar al lector interessat totes les dades bàsiques del conflicte de forma senzilla, precisa i amena, des dels seus orígens fins a l'actualitat. D'aquesta manera, en fullejar aquest llibre, qualsevol persona, per molt profana que sigui en el tema, obtindrà unes bases sòlides per a la comprensió i posterior anàlisi pròpia del conflicte.

Salah Jamal Barceloní d'origen palestí, va néixer el 1951 a Nablus, Palestina. És metge, historiador i escriptor i és ponent de la comissió de cultura de l'Ateneu Barcelonès. Conferenciant de múltiples disciplines, actualment és columnista col·laborador de El Periódico de Catalunya. El seu llibre de més èxit fins al moment, Aroma Árabe, relatos y recetas (Zendrera), ha estat guardonat amb el premi al millor llibre de la seva categoria en llengua castellana i al millor llibre del món de cuina estrangera (novembre del 2000). Palestina, ocupació i resistència és la seva primera obra en llengua catalana

113 p. | ISBN: 978-84-930587-8-4 | 9,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[Un dia la meva vida - Bobby Sands]]>

Bobby Sands és, probablement, el més carismàtic dels presos irlandesos que van protagonitzar la dramàtica vaga de fam de 1981. Escrit amb paper higiènic i una mina de bolígraf que l'autor amagava dins del seu propi cos per evitar ser descobert, ja que les cel·les dels "homes de la manta" eren completament nues, sense un moble ni un racó que escapés als escorcolls reglamentaris, aquest llibre mostra la cruesa de la vida quotidiana que patien els presos irlandesos i la seva lluita constant per vèncer un règim penitenciari inhumà i brutal en el qual, gairebé sempre, la realitat supera la ficció. El llibre que teniu a les mans, escrit amb un estil amè i ple de sinceritat, és el testimoni de l'obstinació i la lluita d'un home per preservar la seva identitat enfront de la por, el fred i la soledat de la seva cel·la. Es tracta d'un relat colpidor en el qual el coratge i la dignitat de Bobby Sands i dels seus companys s'imposen a totes les adversitats imaginables. Al llarg d'aquestes pàgines, que inclouen el diari que Sands va escriure durant els primers disset dies d'aquella darrera vaga de fam, queden palesos la fortalesa, la humanitat, l'humor i la ideologia d'aquest gran irlandès.

Bobby Sands Nascut el 1954 a Rathcoole (Belfast), d'on la seva família va ser expulsada pels lleialistes el 1972. Quan tenia divuit anys es va unir a l'IRA, i un mes després del seu ingrés va ser acusat de possessió d'una arma trobada a casa seva i condemnat a tres anys de presó. Alliberat i empresonat de nou, va participar en les protestes dels presos irlandesos per ser reconeguts com a presos polítics i per unes condicions de vida dignes a la presó. El dia 1 de març de 1981 va iniciar una vaga de fam que el duria fins a la mort, juntament amb nou companys més. El 10 d'abril, quan feia 41 dies que es trobava en vaga, va ser elegit parlamentari de Westminster per Fermanagh i South Tyrone. El dilluns 23 de març el traslladaren a l'hospital penitenciari, on va morir sis setmanes més tard, el dimarts 5 de maig de 1981, quan tenia 27 anys. Va escriure nombrosos articles a la premsa republicana, a més d'Un dia en la meva vida i un diari dels primers disset dies de la seva darrera vaga de fam. Aquesta és la primera traducció que sen fa en llengua catalana.

139 p. | ISBN: 978-84-930587-9-1 | 10,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[Somnis i assassins - Malika Mokeddem]]>

Nascuda amb la independència d'Algèria, Kenza es fa gran a l'ombra d'un pare obsessionat i violent que l'ha separat de la seva mare, obligada a exiliar-se a França. Quan era adolescent estava sota la llei del seu pare i germans, que s'interessaven no només per la seva borsa d'estudiant sinó també per la seva vida sentimental, i va haver de lluitar contra una societat encarcarada en els seus prejudicis i en el menyspreu de la dona. Universitària, amenaçada com tantes dones musulmanes i condemnada per portar faldilla curta i no pas tchador, Kenza anirà cap a Montpeller buscant la seva mare per conèixer els patiments que havia viscut aquesta. Somnis i assassins és una novel·la punyent que retrata els costums implacables de l'Algèria contemporània, però és també alhora un cant d'amor a les dones algerianes que ens mostra una Algèria femenina i plural, l'altra cara de les perilloses regressions que viu el país.

Malika Mokeddem Nascuda el 5 d'octubre de 1949 a Kenadsa, al cor del desert algerià, filla de nòmades i la major de deu germans. Va estudiar primària al seu poble i els estudis secundaris els va cursar al Liceu de Bechar, on era l'única noia de la seva classe. Començà a estudiar la carrera de Medicina a Orà i l'acabà a París. Des de l'any 1979 viu a Montpeller. Començà exercint-hi de metgessa especialitzada en Nefrologia i acabà dedicant-se per complet a activitats literàries. És autora de diverses novel·les que han rebut nombroses distincions.

165 p. | ISBN: 978-84-930587-7-7 | 10,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[La globalització neoliberal - Fidel Castro]]>

Quin futur els espera a les persones sota les lleis d'un mercat que no veu en elles més que uns braços per treballar a canvi de poc o de res? Quin futur els espera a les nacions i a les cultures, sota aquesta globalització que només contempla l'uniformitat i que condemna les identitats? Quin futur li espera a la humanitat sota aquest capitalisme salvatge que devora el planeta dia a dia? Quins camins han de seguir els moviments polítics d'esquerres per fer realitat els seus projectes en un món unipolar, dirigit des dels Estats Units d'Amèrica i des de les empreses transnacionals? A La globalització neoliberal i els reptes de l'esquerra al segle XXI Fidel Castro analitza aquesta etapa crucial per al futur dels pobles i de les civilitzacions, i realitza una crítica demolidora de la naturalesa del sistema neoliberal. Una crítica en la qual es barregen des de la destrucció del medi ambient i el monopoli dels mitjans d'informació fins a la inseguretat crònica d'aquest sistema econòmic i les desigualtats flagrants que genera; des de la dictadura del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial fins a l'OTAN o el braç armat de tot plegat. En unes pàgines de rabiosa actualitat en aquests inicis del segle XXI, Fidel Castro apunta els diferents camins que ens pot preparar el futur i analitza les vies de què disposa l'esquerra per transformar aquest procés ja irreversible en una globalització de naturalesa radicalment oposada, no al servei dels actuals amos del món sinó al servei dels pobles i de les persones. Una selecció de discursos on la consciència i les idees s'apunten com una arma més necessària que mai en l'actual context de la dictadura del pensament únic. Una lliçó de política i economia, però també d'ètica i sensibilitat, que no pot deixar indiferent a ningú.

Fidel Castro Nascut a Mayari l'any 1926, fill d'una família benestant, estudia en una escola de jesuïtes i a la Universitat de l'Havana, on es doctora en Lleis. El 26 de juliol de 1953 encapçala l'assalt a la caserna Moncada (Santiago de Cuba) protagonitzat per un reduït grup de joves amb l'objectiu de desencadenar un alçament popular i enderrocar la dictadura de Fulgencio Batista. Fallit l'intent, és capturat i processat en un judici en el qual assumeix la seva pròpia defensa i converteix la sessió en un crit contra la dictadura. La pressió popular fa possible la seva amnistia l'any 1955 i el seu exili a Mèxic, on funda el Movimiento 26 de Julio i prepara l'alliberament de Cuba. El desembre de 1956 els plans es concreten amb el viatge cap a Cuba a bord del vaixell Granma, al capdavant de 82 persones, i el posterior desembarcament a la província d'Oriente. Comença així una guerra de guerrilles a Sierra Maestra que culminarà amb la fugida de Batista de l'illa l'1 de gener de 1959 i l'entrada de Fidel a l'Havana una setmana més tard. Com a president del país dirigeix una revolució que introdueix profunds canvis en les estructures de l'Estat i que converteix Cuba en un país capdavanter en educació, sanitat, cultura i justícia social. Figura emblemàtica de la lluita socialista i antiimperialista a l'Amèrica Llatina i al Tercer Món, els seus dots d'estadista, el seu enorme carisma i la seva coherència política l'han convertit en un dels dirigents polítics més destacats i complets del nostre temps.

129 p. | ISBN: 978-84-930587-1-5 | 9,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[Escola de rebel·lia, Història d'un sindicalista - Salvador Seguí]]>

 

Salvador Seguí, el Noi del Sucre, ha estat amb poca mena de dubtes, una de les figures més rellevants del moviment obrer català del primer terç del segle XX i, alhora, la seva imatge ha quedat fixada en la nostra memòria col·lectiva com la de la lluita de la classe treballadora per la seva emancipació. Tot i així, però, l'obra escrita de Seguí ha esdevingut pràcticament inaccessible per als lectors, ja que en els darrers trenta anys aquesta ha merescut poca atenció tant per part d'historiadors i estudiosos com d'editorials.

Escola de rebel·lia recull, d'una banda, una petita novel·la escrita per Seguí i publicada originalment el 1923 a la col·lecció «La Novela Social» de Madrid i, de l'altra, tot un seguit de conferències i entrevistes realitzades pel Noi del Sucre entre el 1918 i el 1919. La novel·la de Salvador Seguí ens permet apropar-nos als diversos aspectes de la vida diària dels sindicalistes catalans, i les conferencies pronunciades per Seguí als congressos de la CNT i a l'Ateneu de Madrid el 1919 ens mostren l'activitat organitzadora i el pensament sociopolític de Salvador Seguí en la seva totalitat.

 

Salvador Seguí, més conegut amb el sobrenom del Noi del Sucre, va néixer a Lleida el 1887 i fou assassinat pel pistolerisme patronal el 10 de març de 1923 a Barcelona. Fill únic de treballadors assalariats establerts a Barcelona, ben aviat començà a intervenir en les lluites socials i obreres de la ciutat. A partir de 1908 participà en les activitats del moviment Solidaritat Obrera, on destacà en el seu combat contra el lerrouxisme, i també en l'organització del congrés fundacional de la Confederació regional Solidaritat Obrera. Fou, però, a partir de 1910 i 1911, en el moment de la creació i de la constitució de la CNT, quan Seguí s'incorpora plenament a les tasques directives del moviment sindicalista fins a esdevenir un dels dirigents més carismàtics del moviment obrer català. El Noi del Sucre desenvolupà com a dirigent sindical una important labor propagandística i organitzativa, participant en diversos conflictes socials i laborals com la vaga general de 1915 o la més coneguda vaga de la Canadenca el 1919. Un any abans, Seguí fou escollit secretari general de la Confederació Regional de Catalunya i entre el 1918 i el 1920 fou empresonat i sofrí el primer intent d'atemptat. Arran de l'onada repressiva desplegada pel governador civil de Barcelona, Martínez Anido, el 1920 Seguí tornà a ser detingut i desterrat a Maó i un cop retornà a Barcelona la seva incansable activitat propagandística i militant fins que fou assassinat el març de 1923, tot just dos anys després de l'assassinat del seu company Francesc Layret.

130 p. | ISBN: 978-84-933721-5-3 | 13,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[Cròniques - Manuel de Pedrolo]]>

El llibre que teniu a les mans sota el títol de Cròniques recull tot un seguit d'articles de Manuel de Pedrolo publicats al llarg dels anys 80 al Diario de Barcelona i al diari Avui, i que foren publicats anteriorment, per separat, com a Cròniques colonials i Cròniques d’una ocupació. En aquests articles, Manuel de Pedrolo hi denuncia les conseqüències que per als Països Catalans es derivaren d'aquella transició de pactes i renúncies, i alhora mostra el seu compromís inequívoc amb la lluita per l'alliberament nacional, per la independència, dels Països Catalans. D’aquesta manera, els textos de Pedrolo que conformen aquest llibre descriuen, d'una banda, la misèria política dels primers anys d'aquella reforma i la seua consolidació, que significà la frustració de bona part d'aquelles expectatives nacionals i socials covades en la dura lluita contra la dictadura, i de l'altra, l'ascens i l'expansió d'un independentisme d'esquerres i combatiu que intentaria plantejar alternatives i combatre el nou escenari polític fruit de la malanomenada transició al llarg dels anys vuitanta. Amb Cròniques Edicions el Jonc ofereix als seus lectors el primer títol del que serà la Biblioteca Manuel de Pedrolo que, amb el suport inestimable de la Fundació Manuel de Pedrolo, pretén recuperar l'obra i sobretot l'actitud política i vital d'un autor que, en paraules seves, mai renuncià a la plenitud de la seua cultura, és a dir, a bastir un discurs i una pràctica independentista.

Manuel de Pedrolo Nascut a l'Aranyó (Segarra) l'any 1918 i mort a Barcelona l'any 1990. Estudià batxillerat a Tàrrega fins l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra contra el feixisme estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona. Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país.

168 p. | ISBN: 978-84-933721-4-9 | 13,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[De l'esperança al desencís, La transició als Països Catalans - Diversos autors]]>

226 p. | ISBN: 978-84-933721-2-5 | 13,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[Les milícies antifeixistes i l'exèrcit popular a Catalunya - Ramon Brusco]]>

Molts poden pensar que sobre la Guerra del 36 ja ha estat tot investigat i dit. Tanmateix, són molts aspectes no treballats amb documentació de base i recerca rigorosa. Un d'ells és el de la problemàtica miliciana, un tema cridaner al qual tothom s'hi refereix i n'extreu conclusions, però del qual falta una informació contrastada i detallada. Poc se'n sap de qüestions tan elementals com l'estadística precisa del nombre de columnes, les seves estructures i comandaments, el rerefons sociològic i la procedència ideològica dels milicians, l'evolució concreta del seu nombre, la seva actuació del dia a dia al front i en el combat i les seves múltiples i complexes relacions amb la política del règim republicà. El llibre que el lector té a les mans pretén justament de començar a recórrer aquest camí. El resultat és una obra d'estructura atractiva i lectura fàcil que ens permet apropar-nos amb senzillesa i claredat volgudes a la realitat de l'esforç de guerra més voluntari i militant, antifeixista, que molts saberen bastir en els primers mesos de la Guerra del 36.

Ramon Brusco Nascut a Barcelona l'any 1971. Llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, va realitzar els estudis de doctorat entre 1994 i 1996 sobre estat i nació. Especialista en moviments obrers i història d'Amèrica Llatina, va viure durant un any a Trieste (Itàlia), on va dur a terme una recerca sobre el moviment obrer local durant el període austríac. Poliglot, amant dels viatges a peu per Amèrica Llatina i membre d'una nova generació d'historiadors, deu a la seva àvia, infermera a Barcelona durant la guerra, la passió per la història recent de Catalunya.

141 p. | ISBN: 978-84-932034-2-9 | 11,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[No era això, Memòria política de la tansició - Miquel López Crespí]]>

Si no ens fixem atentament com anà la transició, sobre quins pactes i renúncies històriques, polítiques i culturals es va aconseguir que l'esquerra oficial arribés a l'usdefruit de les poltrones institucionals, haurem entès poca cosa del combat del present. En el fons, aquestes renúncies significaven enterrar quasi un segle i mig d'història i de lluita del moviment obrer i de les nacions oprimides de l'Estat i abandonar la lluita per l'autodeterminació i la unitat territorial dels Països Catalans. Amb l'acceptació dels antipopulars Pactes de la Moncloa, desactivant el moviment obrer, els poders fàctics trobaven en una esquerra amnèsica el millor aliat per conservar l'essencial del sistema. Són els dirigents polítics d'aquesta esquerra covarda i els "intel·lectuals" al seu servei els qui han anat silenciant durant prop de vint-i-cinc anys els aspectes més conflictius del moviment obrer. Són els mateixos que, en temps de la transició, i en l'actualitat, criminalitzant permanentment el marxisme o l'anarquisme, han fet tot el possible perquè s'oblidés la combativa història del nostre poble. Són els culpables de l'amnèsia permanent, de la marginació de tot fet històric que no servís per consolidar el nou estat sorgit dels pactes de la transició. Precisament dels fets que aquest llibre vol contribuir a recordar.

Miquel López Crespí: Nascut a sa Pobla (Mallorca) l'any 1946. Escriptor i polític. A partir de 1963 és un actiu corresponsal de Ràdio Espanya Independent i entra en contacte amb les Joventuts Comunistes. A partir de 1966 es separa de la línia oficial de pactes amb la burgesia que duu a terme el PCE. Pateix nombroses detencions i interrogatoris. A començaments dels setanta milita en les Plataformes Anticapitalistes d'Estudiants i posteriorment entra a formar part de la direcció de l'Organització d'Esquerra Comunista (OEC). Corresponsal de nombroses publicacions marxistes, és detingut una vegada més i ingressa a la presó de Palma l'any 1976. D'ençà el 1968 és un destacat col·laborador de la premsa mallorquina i en temps de la dictadura combina la lluita clandestina amb la dedicació a la literatura. És uns dels escriptors més guardonats de les lletres catalanes i alhora un destacat propagandista del marxisme, l'anarquisme i l'independentisme. Té publicats centenars d'articles dedicats a la història del moviment obrer, la cultura, la pràctica i la teoria del socialisme arreu del món. L'any 1978 entra a formar part de la direcció del Partit Socialista de Mallorca i és membre del Consell de redacció de la revista dels nacionalistes d'esquerra, Mallorca Socialista. En els anys vuitanta és cofundador i vice-president de l'Ateneu Popular "Aurora Picornell". D'ençà el 1973 ha publicat més de trenta-cinc llibres de tots els gèneres.

226 p. | ISBN: 978-84-930587-6-0 | 12,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[Països Catalans segle XXI, Identitat, societat i cultura. Resolucions i propostes del III congrés de Cultura Catalana - Diversos autors]]>

Països Catalans Segle XXI és una profunda reflexió entorn de temes relacionats amb els aspectes més importants de la nació catalana en aquest tombant de segle. El llibre recull les resolucions i propostes sobre una quinzena de temes que tenen com a objectiu, tal com assenyala el manifest de convocatòria del III Congrés de Cultura Catalana, saber "si la llengua i la cultura catalanes poden afrontar en condicions mínimes el nou ordre mundial que ara es configura. Si volem ocupar un lloc en la realitat internacional com a cultura efectiva i reconeguda ens cal avaluar, ara mateix, a quina distància hi som i què necessitem per arribar-hi".Les resolucions i propostes ens exposen anàlisis ajustades de temes cabdals que concerneixen la societat i la cultura catalanes, com són el dret a l'autodeterminació, la situació de la llengua en diferents àmbits, la viabilitat econòmica dels Països Catalans, l'equilibri territorial, els drets socials i el sindicalisme, els drets de la dona, els fonaments d'una cuina nacional; aborden aspectes simbòlics i conceptuals relacionats amb la identitat nacional en l'època de la mundialització i la multiculturalitat; i esbrinen els aspectes ideològics i tecnològics que emmarquen l'espai comunicacional català i el mercat cultural. Fent en tots els casos propostes concretes pel compliment de les quals treballarà el Congrés de Cultura Catalana. Països Catalans Segle XXI ens informa també, de manera detallada, de les experiències associatives existents arreu del país, més nombroses del que hom creu normalment i massa sovint mal conegudes, i fa propostes concretes per tal d'avançar en la seva coordinació.

L'autor principal d'aquest llibre és un col·lectiu, el Congrés de Cultura Catalana. Les resolucions i propostes que s'hi publiquen han estat elaborades en els vuit mesos de debats del Congrés per centenars de persones que han anat participant en debats i col·loquis, d'entre les quals hem destacat a l'inici de cada document aquelles qui han participat més directament en la redacció final. La majoria són joves especialistes coneixedors a fons en la pràctica quotidiana dels temes desenvolupats. L'obra es completa amb diverses intervencions públiques de diferents personalitats que es realitzaren en el marc del Congrés de Cultura Catalana.

222 p. | ISBN: 978-84-930587-5-3 | 12,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[Homenatge a Lluís Companys, President de Catalunya - Agustí Barrera y Robert Surroca]]>

El 15 d'octubre de 1940, el mateix dia que un escamot d'execució assassinava Lluís Companys, un grup d'oficials de l'Exèrcit Republicà presos al castell de Montjuïc es vestien de dol per homenatjar el President de Catalunya. Des d'aquell gest, no foren poques les persones que reteren homenatge al seu president, negant-se a tancar els ulls davant la brutalitat de la dictadura. Mentre els mitjans de comunicació i la major part de la classe política actual s'obstinen a passar la pàgina de la història perquè aquesta no sigui llegida, els homes i dones que patiren l'exili, la fam i la repressió durant la llarga nit del franquisme ens ofereixen una lliçó de dignitat. En aquest llibre, l'historiador Agustí Barrera i el documentalista Robert Surroca rememoren des del gest d'aquells oficials republicans fins a l'homenatge que el poble basc li dedicà l'agost del 2000 a Irun, passant per la reacció dels catalans a l'exili dies després de l'afusellament, les accions dels militants del Front Nacional de Catalunya o l'homenatge de poetes il·lustres com Pere Quart, Joan Brossa o Pablo Neruda, entre d'altres. És l'homenatge a una figura que simbolitza la llibertat nacional i social del poble català i és l'homenatge als qui lluitaren ahir i lluiten avui contra l'oblit i la impunitat.

Agustí Barrera: Nascut a Mataró l'any 1941, es trasllada a Terrassa on cursa estudis de peritatge químic. Comença a militar al Front Nacional de Catalunya l'any 1963, organització independentista i d'esquerres que lluita clandestinament contra la dictadura, i dos anys més tard és detingut i processat pel Tribunal de Orden Público, acusat de propaganda il·legal. El 1968 abandona el Front i s'integra al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i després al PSAN Provisional, on impulsa la creació d'un sindicat nacional català. Treballa com a químic en diversos laboratoris. Des del 1972 fins al 1980 és redactor de la secció de ciències de la Gran Enciclopèdia Catalana. L'any 1987 obté la Llicenciatura d'Història per la Universitat de Barcelona i passa a dedicar-se a l'ensenyament de la història a secundària. Especialitzat en l'estudi de la Segona República i la guerra dels tres anys (1936-1939), així com en la figura de Lluís Companys, formà part del Grup per a l'Anul·lació del Procés al President Lluís Companys (GAPPC). Ha publicat articles en revistes especialitzades, ha realitzat conferències i escriu en la premsa comarcal. És membre del Moviment Arenyenc Per a l'Autodeterminació (MAPA) i del Grup d'Historiadors "Jaume Compte".

Robert Surroca: Nascut a Barcelona l'any 1934, a finals dels cinquanta ingressa al Front Nacional de Catalunya, des del qual participa en tota mena de tasques i campanyes en defensa de Catalunya i de les llibertats democràtiques i socials fins la mort de Franco, sent designat responsable de l'aparell clandestí del grup. Col·labora en la redacció de la biografia del President Macià editada pels exiliats del Front a l'Estat francès i introduïda clandestinament a Catalunya el 1968, en l'edició dels opuscles dominicals Històries de la clandestinitat, publicats per El Correo Catalán. És cofundador del Grup per a l'Anul·lació del Procés al President Lluís Companys. Ha recopilat tots els poemes dedicats al President Companys, publicats al seu llibre Catalunya a Companys l'any 1990 en motiu del 50è aniversari de l'afusellament de qui fou president de Catalunya. Ha organitzat, participat i col·laborat en diverses exposicions de caràcter històric i patriòtic i ha contribuït, amb aportacions documentals, en diversos llibres, en programes televisius i radiofònics i en pel·lícules cinematogràfiques. Ha publicat articles en diverses publicacions periòdiques, com El Maresme, Diari de Barcelona, Avui, El Llamp, El Temps i L'Avenç. Fou candidat per Catalunya Lliure a les eleccions al Parlament europeu l'any 1989.

146 p. | ISBN: 978-84-930587-4-6 | 10,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[Cal protestar..., fins i tot quan no serveix de res - Manuel de Pedrolo]]>

Cal protestar fins i tot quan no serveix de res és una denúncia de la situació que pateixen els Països Catalans des del punt de vista d'un dels intel·lectuals catalans més clarividents del segle. A partir de diversos articles, Manuel de Pedrolo ens fa una radiografia magistral sobre els temes més candents de la societat catalana de la segona meitat del segle XX. Aquest llibre ens mostra les inquietuds polítiques d'un escriptor imprescindible, unes inquietuds que esdevenen el testament polític d'un intel·lectual sempre compromès amb el seu poble i la seva gent. Cal protestar fins i tot quan no serveix de res té també la virtut que recull textos de Manuel de Pedrolo publicats per primera volta en forma de llibre, i que els recull en un volum que esdevé una veritable antologia dels plantejaments polítics i socials d'una de les figures més importants de la literatura catalana.

Manuel de Pedrolo Nascut a l'Aranyó (Segarra) l'any 1918 i mort a Barcelona l'any 1990. Estudià batxillerat a Tàrrega fins l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra contra el feixisme estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona. Manuel de Pedrolo començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país.

271 p. | ISBN: 978-84-930587-2-2 | 13,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[Quan els malsons esdevenen realitat, Viatge al clavegueram policial de l'Estat espanyol - David Bassa]]>

Quan els malsons esdevenen realitat és un llibre que qüestiona frontalment l'Estat de dret. I ho fa, no amb dialèctiques teòriques ni demagògiques. Res de tot això. Només relats, testimonis i vivències que demostren, d'una forma concloent, que avui encara es tortura com en els temps de la dictadura de Franco. El llibre comença amb el relat de Jordi Carbonell, actual president d'Esquerra Republicana de Catalunya, que fou torturat, empresonat i tancat al psiquiàtric de la presó Model pel sol fet de parlar català, el 1971. Mireia Comas, una fotògrafa vinculada al moviment okupa de Terrassa, fou apallissada sota l'aplicació de la Llei Antiterrorista el desembre del 1997. El novembre del 1998 torna a ser detinguda i apallissada brutalment, necessitant atenció hospitalària. L'acusació: fer fotografies de les càrregues policials. Trenta anys de diferència i pocs canvis a les clavegueres policials de l'Estat espanyol. Montserrat Tarragó, torturada durant deu dies el gener del 1985, i Ramon Piqué, torturat tres dies el 1992, acaben de conformar un llibre que no deixa indiferent. Els quatre relats que formen el gruix central del llibre estan narrats amb un estil periodístic-literari que fa més amena una lectura ja de per si crua i frepant. Un treball periodístic que es podria incloure, pel seu estil literari, en el gènere de la novel·la amb la gran excepció, però, que els fets aquí narrats són totalment certs. En aquest cas, malauradament, qualsevol semblança amb la realitat no és pura coincidència sinó tot el contrari.

David Bassa Nascut a Granollers (el Vallès Oriental) el 1971, és llicenciat en periodisme per la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a periodista ha escrit diversos llibres d'assaig: coautor de L'independentisme català, 1979-1994 (Llibres de l'Índex, 1995), és autor de L'independentisme armat a la Catalunya recent (Rourich, 1997), guardonat amb el Premi d'Assaig Josep Maurí i Serra 1996, i de L'Operació Garzón. Un balanç de Barcelona'92 (Llibres de l'Índex, 1997).
En l'àmbit comarcal ha publicat els llibres Les colles de diables al Vallès Oriental (Edicions Gargot, 1998) i Ja som escola pública! Història d'una cooperativa d'ensenyança (1973-1996) (Granollers, 1999), guardonat amb la Menció Especial del VII Premi Periodístic Jacint Dunyó. Com a redactor del suplement L'Extra del periòdic El 9 Nou en la seva edició del Vallès Oriental, el 1997 va quedar finalista del XVII Premi Tasis-Torrent de premsa local i comarcal. L'any següent va rebre el Premi de Periodisme Jaume Ardèvol i Cabrer. I, també el mateix 1998, la seva tasca va ser guardonada amb el VI Premi de Periodisme Amador Garrell i Alsina, dins la IX Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental.

182 p. | ISBN: 978-84-930587-0-8 | 10,00 € | El Jonc

]]>
<![CDATA[Parla Terra Lliure, Els documents de l'organització armada catalana - Edició a cura de Ramon Usall]]>

Des dels inicis de la seva activitat armada, Terra Lliure va esdevenir el símbol de la lluita independentista del poble català. Les consignes i la simbologia de l'organització armada van ser àmpliament difoses i no era estrany veure-les reproduïdes a les parets d'arreu dels Països Catalans. Terra Lliure ha jugat un paper importantíssim a l'hora de configurar l'independentisme modern, a l'hora d'estendre socialment el discurs rupturista d'aquest nou independentisme que sorgia del desencant i de la farsa que suposà la transició "democràtica". Malgrat ser una peça d'innegable importància a l'hora d'entendre l'actual independentisme català, Terra Lliure continua condemnada a l'oblit i a l'ostracisme. Sembla, doncs, que el record de Terra Lliure continuï molestant, que hi hagi qui no està interessat a recuperar aquesta part de la nostra història recent. Aquest llibre pretén donar la veu a Terra Lliure. Pretén recuperar els pensaments daquells homes i dones que van decidir lluitar, amb les armes a les mans, per la llibertat del nostre poble. Aquest llibre pretén, en definitiva, aclarir aquest període obscur de la nostra història més immediata i situar al lloc on es mereixen aquells i aquelles que des de Terra Lliure van lliurar-se a la causa de la justícia i l'alliberament dels Països Catalans.

277 p. | ISBN: 978-84-930587-3-9 | 12,00 € | El Jonc

]]>