«...una reflexió imprescindible al voltant de com la privatització del llenguatge ha implicat, en termes de  Susan George, un pensament segrestat: una impotència social a l’hora de resistir-se a l’opressió del capitalisme despietat que hegemonitza el nostre entorn. Es tractaria d’una reflexió oberta sobre com el poder s’ha apropiat de la matèria primera del pensament, és a dir els mots, als quals se’ls subverteix del seu significat primigeni i es reomple d’una nova semiòtica al servei del poder, de manera que així, com ja vaticinava George Orwell, tota dissidència resulta impossible, i la impotència esdevé el sentiment generalitzat enfront la injustícia política. En aquest sentit, la dimensió intel·lectual i acadèmica de l’autor, prou familiaritzat amb els grans debats d’idees del moment, consisteix a abordar dues parts clarament diferenciades. Una primera, el segon capítol del llibre, on s’exhibeix una panoràmica filosòfica al voltant de la dialèctica entre paraula i pensament, on el Jordi Martí Font filòleg i professor de català exhibeix els seus coneixements més científics. I una segona part, el tercer capítol del llibre, amb un caràcter més heterogeni, en combinació d’estils i registres, on no li reca barrejar poesia, prosa, teatre i cançó; on combina formalitat i informalitat; on construeix, sota l’aparença de caos, una enciclopèdia de mots apropiats i privatitzats pels diversos poders que frisen per bastir mordasses invisibles, alhora que efectives...» (Xavier Diez)