Deia Lucio Magri que per una teoria de l’organització revolucionària, cal una teoria de la revolució. Si coincidim amb el teòric i militant comunista italià, sens dubte convindrem que la qüestió organitzativa suposa el nus gordià de la pràctica dels revolucionaris en totes les èpoques. Dins seu hi trobem imbricades les qüestions clau que han ocupat les ments i el temps de discussió dels principals teòrics i militants socialistes des de fa dos-cents anys: les qüestions de l’estratègia i la presa del poder, la naturalesa de l’Estat, del subjecte revolucionari, etc.