Tot era massa fràgil és una novel·la distòpica (subgènere hopepunk) que transcorre en dos fils temporals paral·lels: 2025 i 2045. La història comença el 2045, presentant-nos en Miki Batalla, un periodista depressiu que sobreviu, com pot, enmig d'una Barcelona assotada pel canvi climàtic i la crisi energètica, i un règim polític dictatorial que està en guerra, des dels anys vint, amb la guerrilla anomenada La Resistència.

En Miki Batalla, el protagonista, enmig de l'elaboració d'un reportatge es troba, de manera fortuïta, la Clara, la seva exparella, que va passar a la clandestinitat quan va començar la guerra, l'any 2025. Ella li demana que la vagi a buscar, que tenen una conversa pendent, li dona un codi indesxifrable i desapareix tal com havia aparegut. Aquesta trobada desferma una allau de records dolorosos sobre el passat del protagonista i porta la història al 2025.

La novel·la presenta un paisatge social inquietant, tant al 2025, amb l'agudització del conflicte social i la regressió democràtica de l'Estat, com al 2045, on les conseqüències de l'escalfament global i l'escassetat energètica han abocat la societat a una transformació accelerada sense precedents. A més, interpel·la els moviments socials i explora l'etern debat, en el seu si, entre reformisme i rupturisme.

Amb un pròleg brillant d'Alfons Pérez, activista de l'Observatori del Deute en la Globalització.