Cent-cinquanta anys de municipalització

Per Oriol Fuster

Catalunya és l’únic país d’Europa on la classe treballadora continua votant -majoritàriament i amb totes les complexitats, expressions i matisos– l’esquerra. Derrota, potser, del noucentisme pujolista, l’univers de les eleccions municipals funciona, encara avui, d’acord amb normes pròpies. Tanmateix, el que s’entén per municipalisme va més enllà del vot i, per a moltes de les persones que avui treballen en espais polítics vinculats a la institució local o amb voluntat d’assaltar-la, l’àmbit municipal és el que
permet sintetitzar totes les complexitats del confl icte polític en el centre de la realitat immediata.

Però la sèrie de mecanismes i tàcits consensos –cultures polítiques– que permeten que, el 2015, ja no sigue estrany trobar candidatures locals transformadores arreu no apareixen d’avui per demà. Són fruit, entre d’altres, d’una sèrie de processos històrics que cal tindre presents per copsar la magnitud d’un fenomen posat en relleu a nivell macro, sobretot, per l’auge de les CUP a partir de 2007. I és el que aproxima L’aposta municipalista (Virus Editorial, 2015), assaig escrit entre l’Observatorio Metropolitano de Madrid, col·lectiu d’investigació i anàlisi amb voluntat també d’intervenció política, l’historiador i escriptor Xavier Díez, clàssic de la casa, i el mateix col·lectiu editorial.

La tesi comprèn des del Sexenni revolucionari del segle XIX (1868-1874) fi ns a la Guerra Civil dels nostres iaios i l’avui. Pren com a marc les lluites entre monarquia i república, centralisme i descentralització, burgesia i proletariat o democràcia formal i democràcia radical; totes elles canalitzades d’una manera o una altra, al llarg d’este període, en l’àmbit municipal. L’arribada de pensadors com Proudhon a l’Estat espanyol i la seua traducció textual i política d’acord amb personatges com Pi i Margall, els constants estira-i-arronses entre la retallada i la recuperació de competències a les administracions locals, el pes del cantonalisme i les bullangues i experiències com els provos holandesos, l’indigenisme llatinoamericà o el moviment hippy també són presents en l’assaig.

Ressenya publicada en el setmanari Directa, 5 de maig de 2015