«L'anarquisme és una ideologia fonamentada en termes morals»

Per Pau Lanao

L'any 2007 va publicar El anarquismo individualista en España, i el 2010, Venjança de classe, un llibre que volia titular«Les arrels de la tragèdia» o sigui les causes de la violència revolucionària el 1936.

El llibre es diu«Venjança de classe», però el primer títol era «Les arrels de la tragèdia». Per què?

«El llibre neix d'una pregunta, per què hi va haver violència revolucionaria a Catalunya l'any 1936, quines van ser les causes profundes que van portar determinats nuclis més o menys lligats a l'univers llibertari a protagonitzar actes de repressió en contra d'institucions, individus, col·lectius i bens particulars. És un assaig que intenta apuntar les causes, les arrels d'una tragèdia, que o ha estat mal explicada o no s'analitzat a fons.»

La culpa va ser dels incontrolats?

«Jo diria que la culpa va ser dels greuges reals o imaginaris que van patir els obrers del Principat. Hi havia unes desigualtats econòmiques i socials terribles. Les classes treballadores, que vivien en una mena d'‘apartheid' sotmesos a la prepotència, el menyspreu i la repressió d'uns grups benestants catalans que no volien perdre privilegis, van trobar en les idees llibertàries un discurs alliberador, potent, que defensava els seus drets a través d'una organització sindical forta i creava una cultura potentíssima que no tan sols els feia pujar l'autoestima, sinó què els ensenyava que no hi havia cap motiu per viure en la marginalitat, Tenien escoles, ateneus, canals d'expressió propis i eren capaços de crear una alternativa, un univers paral·lel que naixia de la pràctica quotidiana de la revolució.»

I al marge de la societat oficial?

«No tenien altra sortida. Per exemple, a principi del segle XX, Espanya va ser un dels estats d'Europa que va aprovar la llei de les vuit hores. El fet va ser valorat com una provocació per un empresariat català que no tan sols va decidir no complir-la acomiadant els treballadors que reclamaven el seu compliment, sinó que quan, per causes de força major, es va veure obligat a acatar-la va practicar el tancament patronal. La CNT va exigir que complissin aquesta llei i altres que milloraven la vida dels obrers, però què va fer la burgesia catalana? Primer va iniciar una guerra bruta i va assassinar els dirigents moderats, persones com Mateu Seguí, o Francesc Comes, que eren els més capacitats, els que podien discutir amb els patrons, i, quan tot això va fallar, va empentar el general Primo de Rivera a fer un cop d'estat i posar fi a la legislació laboral progressista i progressiva decretada per la mateixa monarquia.»

Però això no explica la violència revolucionària?

«Quan parlem de la violència revolucionaria hem de valorar les coses que tenen a veure amb la dinàmica de la mateixa societat catalana. Hi ha els greuges, per exemple els abusos sexuals patits per les treballadores i els nens, hi ha el tema dels lloguers i els desnonaments, hi ha la batalla per fer complir lleis que estaven aprovades com la de les vacances. És una lluita entre una alternativa revolucionària i un capitalisme sense rostre humà –identificat amb organitzacions com l'església, les patronals, els tribunals de justícia, o determinats funcionaris de l'Estat–, en el que és un camí ple d'incomprensions i nul·les capacitats d'acord. Quan veuen que els mecanismes institucionals no serveixen, els obrers llibertaris decideixen passar a l'acció directa que és l'únic que funciona i se'n poden refiar.»

Una de les conclusions del llibre alerta sobre el moment actual?

«Jo crec que actualment no hem après dels perills que comporta que hi hagi una societat tan desigual on hi ha gent que exhibeix les diferències de manera insultant, alhora que volen desmantellar les xarxes socials que ofereixen els estats. Els greuges neixen de la percepció d'injustícia que pot arribar a tenir la gent. Els historiadors marxistes mai han entès que el món no tan sols es fonamenta en termes econòmics, sinó que hi juguen un paper important els termes morals i l'anarquisme és una ideologia fonamentada en termes morals.»



Entrevista publicada a El Punt, 15/06/10

Venjança de classe