Fugir i combatre els desastres ambientals

per Manel Ros

L'editorial Virus continua publicant llibres de la seva col·lecció Folletos; llibres curts, ràpids de llegir, però que, alhora, no deixen de ser rigorosos i d’oferir aportacions importants als debats polítics que s’han donat durant la primera dècada del segle XXI i que, de ben segur, es continuaran donant. En aquesta col·lecció, hi podem trobar títols tan dispars com Venjança de classe, de Xavier Díez, sobre la violència revolucionària a la Catalunya del 1936, o El estado y la conflictividad laboral políticosocial en el siglo XX, de Ramón Fernández Duran, sobre les claus per entendre els conflictes al segle XXI.

L’últim títol d’aquesta col·lecció és Migraciones ambientales. Huyendo de la crisis ecológica en el siglo XXI. L’autor és el professor titular de la Universitat de Sevilla al Departament de Biologia Vegetal i Ecologia, Jesús M. Castillo. En un llibre molt ben documentat i amb bones aportacions pràctiques i, alhora, també teòriques, Castillo ens parla d’aquelles refugiades que moltes vegades obliden els grans mitjans de comunicació quan es parla de refugiades: les refugiades ambientals. Castillo ofereix una bona anàlisi de quines són les causes que s’amaguen darrere aquestes migracions massives i adverteix que aquest fenomen anirà augmentant a mesura que els efectes del canvi climàtic també vagin en augment. L’autor defineix com a migrant ambiental tota aquella persona que «abandona el seu territori de residència habitual a causa, principalment o de manera molt important, dels impactes ambientals, ja siguin graduals o sobtats», més enllà que aquests desplaçament es facin dins un mateix Estat o travessant front eres estatals.

A partir d’aquí, Castillo fa un recorregut per analitzar la degradació ambiental antropogènica que hi ha darrere les migracions i fa referència, també, al fet que aquests desastres ambientals moltes vegades no tenen res de natural, sinó que són causats per les condicions socials i econòmiques del sistema capitalista, ja sigui en forma d’instal·lacions industrials, nuclears o agrícoles. A la vegada, el llibre acaba amb algunes idees sobre com podem fer front a aquests fenòmens, que, segons l’autor, només es podran resoldre amb una «democràcia radical» i des de la base que permeti «el control popular dels recursos naturals».

Ressenya publicada al setmanari Directa número 215, 9 de febrer de 2011

  Migraciones ambientales