notícia

Una lectura anarquista de l'islam

Per Martí Crespo

Dimecres, 16 de febrer de 2011. Era dia de missa major en la religió del futbol: el Barça jugava l'anada de vuitens de Champions amb l'Arsenal a Londres. A l'Espai Obert, un dels reductes anarquistes del barri de Sants de Barcelona, no hi havia cap televisió engegada, tot i la seixantena de persones congregades. Des d'una hora i mitja abans del partit, seguien atentament l'Abdennur Prado, un barceloní convertit a l'islam que presentava a un públic majoritàriament llibertari el llibre El islam como anarquismo místico (Virus). El títol és provocador, com reconeix l'autor, que presideix la Junta Islàmica Catalana i dirigeix el Congrés Internacional de Feminisme Islàmic: «No pretenc dir que l'islam és anarquisme, sinó que els comparo per a generar reflexió. Busco a l'Alcorà els elements més emancipadors per a mostrar que hi ha un fons anarquista inherent a l'islam». La lectura que proposa del llibre sagrat musulmà no és nova: Abu Bakr al-Asamm, Hisham al-Fuwati, Abu Bakr ibn Baÿÿa, Bedreddin; els malamatis i els sufís qalandarís, i el nord-americà Hakim Bey, també han fet interpretacions anarcoides de l'islam.

El llibre, explica aquest anarquista espiritualment musulmà, va sorgir d'unes converses amb Toni Serra (Abu Ali), membre dels Arxius de l’Observatori (OVNI), sobre la inquietud d'un grup de musulmans majoritàriament conversos a Catalunya. En el marc del festival OVNI, Serra va convidar Abdennur Prado a pronunciar una conferència sobre la matèria, que va servir a l'autor per a plasmar i reflexionar sobre unes connexions entre l'anarquisme i l'islam que ja percebia. «De la ponència, en va sorgir el llibre d'una tirada. Ha estat un procés molt espontani».

Sobre el perquè del llibre, ara, comenta: «L'impuls a comparar anarquisme i islam respon a la necessitat d'alguns musulmans que tenen la percepció que la majoria de declaracions de les institucions islàmiques, la religió institucionalitzada, no serveix de res. És a anys llum seu, com també els discursos anacrònics i doctrinals i dogmàtics i alienants de l'islam. També són a anys llum de l'islam moderat que venen determinats poders a orient i occident. I són a anys llum, finalment, d'un determinat sufisme, sense dimensió social. Tot això és en el fons del llibre: la necessitat imperiosa de recuperar la dimersió més llibertària de l'islam».

Prado tenia la necessitat d'exposar que els conceptes bàsics de l'islam (en l'esfera social proclama el rebuig de l'opressió i la defensa de la llibertat humana; en l'ètica econòmica prohibeix la usura i posa límits a la propietat privada...) permeten connectar fàcilment islam i anarquisme. I també tenia la necessitat de reivindicar una espiritualitat lliure, allunyada del seguiment cec de dogmes i regles d'autoritats externes: «La utilització reaccionària de la religió ha estat una constant al llarg de la història. A l'islam, com en totes les religions, s'han establert institucions i s'ha volgut convertir l'Alcorà en un llibre de lleis, per a eradicar el missatge emancipador i llibertari, lliure, de la religió». Per això s'ha proposat descobrir el pòsit anarquista de l'islam primigeni i passar-lo a un primer pla. «Quan parlem de l'islam com a anarquisme místic, ens proposem precisament aquesta recuperació, respecte a una tradició cossificada en dogmes, lleis i doctrines. Haurem, doncs, de deixar de pensar en l'islam com en una religió històrica, i passar a entendre'l com una experiència radical de lliurar-se conscientment al creador dels cels i la terra», afegeix.

L'antropòleg Gerard Horta, convidat a la presentació al costat de Toni Serra, va destacar que «el principal defecte del llibre, i també el seu principal mèrit, és que l'autor va triar les paraules i frases que més li convenien d'un llibre, l'Alcorà. Ha adaptat el text a les seves pròpies necessitats per a justificar una lectura concreta». Aquesta pràctica, va afegir, s'inclou en la tradició de les interpretacions dels textos sagrats, gens estranya en l'islam i el judaisme, on en general són assumides per la mateixa religió. No passa el mateix, ni de bon tros, amb el cristianisme (i, dins seu, sobretot el catolicisme), que històricament s'ha caracteritzat per una lluita aferrissada contra les «lectures desviades» i les heretgies emancipadores dels gnòstics, els bogomils, els càtars, els anabaptistes, els eremites...
El debat es va allargar fins a dos quarts d'onze del vespre, just quan a l'Emirates Stadium se xiulava el final del partit. L'Arsenal havia capgirat el marcador els últims minuts. Toca remuntada al Camp Nou, el 8 de març vinent.
 

Crònica publicada a Vilaweb, el 21 de febrer de 2011

 

  El islam como anarquismo místico

22/02/2011 08:21:48