És possible conviure amb les màquines?

Per Àlex Vila

Potser el fet que Illich conegués  bé la civilització que va equivocar la tria entre ser o tenir, i també la cultura de llocs poc modernitzats com Mèxic, on la gent es construïa la seva casa sense ni saber que elles no eren licenciadas d'arquitectura, li va donar una perspectiva privilegiada per fer una crítica independent als hits de la Modernitat i a les promeses de progrés indefinit (educació, medicina, indústria), crítica contemporània a la de Lewis Mumford (El mito de la  màquina, ed. Pepitas de calabaza, 2010), que independentment quines siguin les seves conclusions permeten – que no és poc-  qüestionar el discurs modernitzador no des de la nostàlgia, sinó des dels resultats socials. 

Amb una argumentació que es basa en el «sentit comú sobre l'ús de les eines» -aquestes enteses un sentit molt ampli- l'anàlisi de la tecnologia que fa Illich sempre parteix des de la preocupació antropològica:  aquests conjunt d'eines ens fan ser més autònomes o més alienades?  Illich defensa que hi ha uns llindars a partir dels quals la tecnologia s'autonomitza i és socialment perniciosa, i una comunitat ha d'establir els criteris per impedir-ho.

D'aquesta manera s'entén que enlloc de prometre la il·lusió democratitzadora de més «velocitat» per a tothom, o més escoles, més medicina, etc. ideals implícits en el  productivisme que tant les capitalistes com les socialistes compartien, sigui necessari  tenir la capacitat d'establir uns límits quan el que fan aquestes mesures realment és desigualitzar més la societat. Per exemple: el discurs positiu del desenvolupament (sigui del que sigui)  reenvia a països a la denigrant categoria de subdesenvolupades, o pensem sinó en la despossessió que ha significat convertir a la majoria de població, en gent que no ha estudiat, com mostrava l'autor a La sociedad desescolarizada (ed. Burlot, 2011). La igualtat és parlar menys d'extensió i més de límit. Paraula tabú – en el fons el límit és l'acceptació de la mort- per les societats de casinos i d'astronautes a la conquesta de l'espai.

Ressenya publicada al setmanari Directa, 8 de maig de 2012

  La convivencialidad