Abril de 1941. Tres homes foraden el terra de la cripta del monestir d’Escornalbou. Hi busquen un taüt sense creu soterrat trenta anys enrere. L’han de portar fins a Poblet, de nit i sense que ningú no ho sàpiga. Allí, han de tornar a colgar-lo però, abans, els homes que els han encarregat la feina travessen el cor del cadàver que conté amb una estaca.

Mort de por pel que acaben de presenciar, un dels operaris, el Joanamaria, amaga uns vells quaderns escrits a mà que ha trobat entre la roba del mort. Són les memòries de Ramon Clavellet, que el 1906 va representar l’Alguer en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. El poeta alguerès més gran d’inicis del segle XX mai no va tornar a Sardenya, va desaparèixer sense deixar rastre.

El llibre que teniu a les mans inclou les extraordinàries i inquietants memòries de Clavellet. L’any 1999, la filòloga Antònia Rebull Tost va decidir editar-les i fer-les públiques junt amb els poemes de l’autor i altres materials. Avui, finalment, és arribat «lo dia en què tots renaixerem…»