“Mireu: una societat no és forta fins que no posa la veritat a la llum del sol”, va escriure Émile Zola per defensar El carnatge quan el diari on apareixia en forma de fulletó va deixar de publicar-li, advertit dels perills que podia comportar-li. Ensenyar els mecanismes que s’amagaven darrere les aparences, que explicaven els mals profunds que eren a l’arrel de la societat contemporània: això és el que pretenia fer amb el cicle dels Rougon-Macquart i, en concret, amb la segona novel·la de la sèrie, l’obra que el lector té a les mans.

La novel·la del naixement del París modern és, feta i pastada, la novel·la de la decadència. I és que la dimensió física, urbana, és l’exponent, a l’obra d’unes altres realitats socials i morals, més profundes.