No li n’agradava cap, però finalment es quedà amb el que més s’apropà a la realitat, l’últim.

La història es repetia; gent amb poder, abusant del dèbil. Només que ara era pitjor, ja que es veia i es permetia amb tota normalitat.

Però ell creia amb el que deia, i estava decidit a posar fi a tanta injustícia. No hi tenia res a perdre, i molt a guanyar. Com? Exterminant al diable. Així ho va dictaminar, i res, res ja no el podia aturar…

Finalista al Premi Ramon Llull 2007

Pròleg de Josep Garganté