foc-a-la-barraca-9788461640300

Hi ha un mètode Higinia [alter ego d'en David]? Potser una equació de memòria, dades i alternatives. I les dosis justes de ritme, urgència i ràbia. Com les bones cançons.

Primer, i sempre, i sobretot, la memòria. Antidot, esguard, aixopluc. Barricada. memòria-escola també: de respecte, llibertat i alliberament. Més enllà de la seva Santíssima Trinitat -sa mare, l'Ovidi i el Pepe Rei-, als seus escrits conviuen harmònicament el Noi del Sucre amb Benedetti, Gramsci o Primo Levi, Martí i Pol amb Brecht o Hannah Arendt. Fuster, amb Poppe i Antígona. L'Arcadi Oliveres amb Miguel Hernández, Voltaire o Benjamin. Pedrolo, amb Einstein, Baudrillard o Agustí d'Hipona. Casaldàliga, amb Zyzek, Cicerò o Rosa Luxemburg. Internacionalisme en vena amb un zapatisme fundacional impregnant-ho tot: totes les lluites, la nostra lluita.

Pròleg de Montserrat Santolino 

Llums i taquígrafs - Àlex Romaguera i David Fernàndez
CUP - David Fernàndez y Julià de Jodar
Les veus de les places - Arcadi Oliveres, David Fernàndez, Esther Vivas, Flavia Ruggieri, @galapita, @hibai, Ivan Miró, Josep M. Antentas, Santiago López Petit
Crónicas del 6 - David Fernàndez
Cròniques del 6 - David Fernàndez
Del foc a les brases - Pep Castells i Casellas