Quan els malsons esdevenen realitat és un llibre que qüestiona frontalment l'Estat de dret. I ho fa, no amb dialèctiques teòriques ni demagògiques. Res de tot això. Només relats, testimonis i vivències que demostren, d'una forma concloent, que avui encara es tortura com en els temps de la dictadura de Franco. El llibre comença amb el relat de Jordi Carbonell, actual president d'Esquerra Republicana de Catalunya, que fou torturat, empresonat i tancat al psiquiàtric de la presó Model pel sol fet de parlar català, el 1971. Mireia Comas, una fotògrafa vinculada al moviment okupa de Terrassa, fou apallissada sota l'aplicació de la Llei Antiterrorista el desembre del 1997. El novembre del 1998 torna a ser detinguda i apallissada brutalment, necessitant atenció hospitalària. L'acusació: fer fotografies de les càrregues policials. Trenta anys de diferència i pocs canvis a les clavegueres policials de l'Estat espanyol. Montserrat Tarragó, torturada durant deu dies el gener del 1985, i Ramon Piqué, torturat tres dies el 1992, acaben de conformar un llibre que no deixa indiferent. Els quatre relats que formen el gruix central del llibre estan narrats amb un estil periodístic-literari que fa més amena una lectura ja de per si crua i frepant. Un treball periodístic que es podria incloure, pel seu estil literari, en el gènere de la novel·la amb la gran excepció, però, que els fets aquí narrats són totalment certs. En aquest cas, malauradament, qualsevol semblança amb la realitat no és pura coincidència sinó tot el contrari.