Aquesta és la història de dues navarreses avantguardistes, feministes i revolucionàries.

Van ser dues dones amb un valor excepcional, avançades al seu temps, pioneres al començament del segle XX en la renovació pedagògica d’un sistema educatiu ancorat en el passat, en la defensa dels drets de la dona i la infància, i amb un elevat grau de compromís social i polític. Josefa i Elisa Úriz Pi, nascudes a Navarra a finals del XIX, van mantenir unes posicions d’avantguarda que van escandalitzar les persones “benpensants” de Girona i Lleida, on van ser assenyalades com anatema de la moral pública i on van iniciar una trajectòria professional que les portaria a la militància comunista, van assumir destacats càrrecs de responsabilitat per a la República durant la Guerra Civil. Exiliades a França, no van dubtar a formar els primers grups de la Resistència contra l’ocupació alemanya a la regió de París, i la seva extraordinària valentia va ser reconeguda quan van morir en l’exili berlinès, sense que poguessin tornar mai a la seva Navarra natal.