L’inici menystingut del Casal dels Infants del Raval (1978-1983)
Enric Canet
- 254 pags.
- ISBN: 9788418580499
- Pol·len edicions
- On trobar-lo
- https://pol-len.cat
- Moviments socials
18,00 €
EL CEL TÉ PIGUES
A finals de 1977 els veïns del Districte Cinquè de Barcelona troben per atzar una fusteria expropiada. Gràcies a una forta pressió, aconsegueixen que l’Ajuntament els hi cedeixi, ja què hi volen fer una casa per als infants que fan molta vida al carrer. És l’atzar que uneix aquest projecte d’en Pitu Cunillera i gent del Raval amb un grup de joves d’altres indrets que, sense por i fent-se seu el barri, construeixen plegats, l’octubre de 1978, el primer Casal dels Infants i per als infants de Barcelona. L’atzar buscat i desitjat pot transformar el món i la ciutat des del barri que havia estat sempre al marge.
Aquest llibre és un homenatge a en Pitu, la Rocío i tota aquella gent que volia un Raval digne gràcies al Casal i a un Projecte Educatiu que fes costat als i les infants que alçaven el cap per mirar molt més lluny. És l’agraïment a tantes companyes i companys que, al Casal dels Infants i a molts altres indrets del país, fan costat als i les infants que alcen la mirada.
Enric Canet i Capeta Nascut el 1957 al Baix Guinardó, barri de Barcelona. Ha viscut diversos temps a: Ca n’Oriac de Sabadell, Les Arenes de Terrassa, a la banlieu est de París, al Sicap Dieuppeul de Dakar, a Can Serra de L’Hospitalet, a la Mina de Sant Adrià del Besòs..., però està enamorat de Barcelona. En els darrers anys fa vida al Raval de Barcelona, però intenta escapar-se per l’Alt Empordà i el Pallars Sobirà. L’any 1972 entra en el món de l’esplai, l’escoltisme, els moviments juvenils i associatius. Des de 1992 forma part de l’Equip del Casal dels Infants i s’implica en el teixit comunitari del Raval, de Barcelona i del país. Va anar a escola als escolapis del carrer Diputació. Té la llicenciatura en Ciències Biològiques a la UAB i estudis de Filosofia i Teologia. Va fer un Màster de Polítiques Socials i Acció Comunitària a l’IGOP i, ara, és Investigador-Doctorant del Departament d’Història de la UB. Va fer de professor de primària i sobretot de ciències a secundària des de 1975 a 1999. Enamorat de la natura gràcies a la Biologia, però sobretot agraït a les persones que han fet i fan camí amb ell buscant el pregon que ho mou tot.
