El relat sobre la violència sexual

Per Carme Miquel

En les darreres setmanes estem vivint moments d‘efervescència en la lluita feminista. I aparellada a aquesta s‘està produïnt una major visibilització de les diverses situacions que afecten negativament les dones en els diferents àmbits socials. Bona és aquesta visibilització si aprofita per conscienciar i contribuir a la superació de les desigualtats. Val a dir no obstant, que la situació de subordinació que històricament vivim  les dones, a més de visualitzada necessita ser analitzada i interpretada per saber què és allò que realment la provoca i com els rols que el sistema patriarcal adjudica a la dona perpetuen la situació.

En aquest sentit m‘ha semblat molt interessant un llibre que acaba d‘aparéixer, referit a la manera de comunicar la violència sexual. Es tracta d‘un assaig fruit de la tesi doctoral de la seua autora, Nerea Barjola, i publicat per editorial Virus que té per títol  “Microfísica sexista del poder“. Es tracta d‘un estudi que pren com a punt de partida l‘anomenat “Cas Alcàsser“, i analitzant-ne diferent aspectes, fa un plantejament general sobre la dinàmica del poder que utilitza el relat sobre el perill sexual com un mecanisme de sotmetiment de la dona. L‘autora, a partir d‘una exhaustiva investigació, mostra en el llibre diferents episodis de violència sexual contra les dones en diferents moments històrics i en diferents països i el relat que sobre els mateixos ha fet en el seu moment la premsa i la literatura. Un plantejament molt present en la literatura anglesa del segle XIX, per exemple, fa culpable la pròpia víctima per moure‘s per “territoris d‘homes“ o comportar-se amb lliberat. De la mateixa manera que els discursos socials mediàtics i polítics al voltant del assassinat de les tres adolescents d‘Alcàsser, deixava entreveure sempre que hi ha límits que no han de ser creuats i espais que no han de ser ocupats -eixir de nit soles, fer autoestop, fiar-se de desconeguts...-  Les informacions es convertien en relats de terror sobre el perill sexual i en un avís aleccionador sobre els espais que les dones no han d‘ocupar. Segons l‘autora, després del crim d‘Alcàsser, de la mateixa manera que havia passat en el Londres de 1888, es produí una tendència a resituar les dones en les seues cases i sota la protecció masculina. Una altra semblança entre casos com els esmentats és el paper que la premsa juga en la transmissió del terror sexual. Igual com passà en Alcàsser i com continúa passant en casos semblants més actuals, al Londres del segle XIX les històries sobre violència sexual no només infoníen por sino que també provocaven una certa adicció a les notícies relacionades amb el terror sexual, mostrant les peculiaritats més escabroses. En els casos recents, els moments de dolor, la visió dels espais on vivien les víctimes, el que feien, el tipus de persones que eren, s‘afegeix a la informació sobre les escenes del crim i altres aspectes que alimenten la morbositat i allunyen la reflexió sobre els fets, de l‘anàlisi que cal que ha de ser, sobretot, política.

Columna publicada al diari Levante-EMV, 13/03/2018