Françoise Vergès
- 112 pags.
- ISBN: 9788417870164
- Virus
- Dónde encontrarlo
- PDF | Ficha
- Género y Feminismo |Geopolítica, colonialismo y neocolonialismo |Migraciones y racismo
16,00 €
UN FEMINISME DESCOLONIAL
A través de la construcció de la noció de «drets de les dones», s’ha constituït en les últimes dècades un feminisme oficial i institucional la pràctica del qual ha contribuït de manera destacada a noves dinàmiques de racisme, classisme, conquesta i dominació. És el que Françoise Vergès anomena com a «feminisme civilitzatori», conformat per un discurs i una lògica que identifica l’alliberament femení amb la integració i l’adopció dels valors d’una abstracta «cultura occidental» en què el patriarcat seria suposadament menys patriarcal que en altres societats essencialment incapacitades per assumir la llibertat de les dones.
Mitjançant ideals pretesament il·lustrats, democràtics i laics, aquest corrent ha construit una mirada altament funcional per al manteniment i l’aprofundiment de diferents relacions de poder en el context de la globalització. Ha servit per infantilitzar i inferioritzar les dones migrants i racialitzades, convertides en objecte de tutela per part de les seves germanes blanques; per estigmatitzar com a potencialment perillosos als homes amb el color, l’origen o la religió equivocada; i per justificar tant guerres com circuits de colonització tova mitjançant la cooperació internacional, en què les dones del Sud Global han estat la gran causa civilitzadora.
Un feminisme descolonial denuncia que això ha posat en perill el projecte polític del feminisme, reduint el seu paper i el de les dones a un mer grup d’interès en el qual només té veu una minoria privilegiada. Davant d’això, Françoise Vergès proposa un projecte transformador on l’emancipació de les dones és inseparable de la transformació de tota la societat i sobretot de les lluites contra el racisme, el classisme i les múltiples relacions de colonialitat.
En una reflexió en què es pot palpar la ràbia per les diferents formes d’injustícia que patim i la intel·ligència de qui sap que només ens pot alliberar el qüestionament teòric, pràctic i polític de les categories constructores d’inferioritat, teniu a les vostres mans un dels textos més potents i engrescadors que s’han escrit en els últims anys.
Françoise Vergès (París, 1952). Investigadora, a més de periodista i acadèmica sempre vinculada al moviment feminista francès, és Doctora en Ciències Polítiques i Estudis de la Dona per les universitats de San Diego i de Berkeley. Presidenta de l’associació «Décoloniser les arts», l’esclavitud colonial ha estat un dels seus camps principals d’investigació, totalment lligat a la seva tasca com a pensadora i militant. Consultora del Center for Cultural Studies del Goldsmiths College, també és presidenta del Comité pour la Mémoire et l’Histoire de l’Esclavage i, de fet, entre el 2007 i el 2010 va treballar en un projecte de museu postcolonial del segle XXI. Entre les seves publicacions recents destaquen Ruptures postcoloniales (La Découverte, 2010); La memoria encadenada. Cuestiones sobre la esclavitud (Anthropos, 2010), Negro soy, negro me quedo (La Vorágine, 2017), No todas las feministas son blancas (La Vorágine, 2021) i Una teoria feminista de la violència (Tigre de Paper, 2021).
Qui neteja el món? [ressenya de Clàudia Segura a Núvol, 07/04/2022]
