La literatura lèsbica escrita al llarg de la història és pràcticament nul·la o pren forma de tragèdia. Aquest fet contribueix a la invisibilitat que les lesbianes patim i a la creació d’un imaginari negatiu. La nostra sexualitat, els nostres cossos, la nostra vida no apareixen representats a la literatura i, quan ho estan, és a través de drames, de relacions tortuoses, d’infelicitat i de suïcidis. Aquest silenciament no és fruit de l’atzar sinó més aviat del perill que les lesbianes representem: la demostració que una dona sense un home és com un peix sense bicicleta.

De la necessitat de canviar aquesta situació, va sorgir «I visqueren felices…». El projecte convidava lesbianes, trans i dones en general de totes les edats a escriure contes, fotonovel·les, contes il·lustrats o còmics amb tres condicions bàsiques: que hi apareguessin personatges lèsbics, que tinguessin un final feliç i que estiguessin escrits en català.