La Carola no té por de res ni de ningú. No és estrany, per tant, que no s’espanti gens ni mica quan una veu greu i terrorífica se li adreça de nit.

—Carola! —deia la veu—. Carola!

—Sí —respon la Carola—. Què passa?

La Carola, precisament, no és de les que es deixen endur pels
nervis; no obstant això, no pot evitar empipar-se com una mona
quan el monstre que s’amaga sota el seu llit la pren amb el pingüí de peluix. La intrèpida Carola ens ensenya a desarmar les nostres pors amb arguments molt convincents: això de tenir por és una estupidesa inútil; qui no en té, disposa de més temps per jugar.

Traducció de l'alemamy: Anna Soler Horta

També en castellà