Contes diferents

La Marta diu no! i La petita Messi expliquen qüestions com els abusos a menors o la diversitat de gènere als infants




Per Roger Palà (expressions@setmanaridirecta.info)


Sovint, les festes de nadal aboquen pares i mares a una voràgine de consum compulsiu, de la qual la seva pròpia mainada és la víctima principal. Si es tracta de regalar contes i històries per infants, però, sempre podrem intentar que siguin llibres que surtin del comú. Una bona opció són els contes que publica Takatuka, una editorial infantil i juvenil que trenca tots els tòpics que s’associen a la literatura per les més petites. Les històries de Takatuka tenen com a comú denominador el fet que expliquen experiències de solidaritat, amistat i sentit de justícia que fugen d’estereotips socials, sexuals i de bellesa. Al mateix temps, són històries de denúncia social, temes d’actualitat o relats històrics en què els nois i noies no adopten rols d’adult. Hi trobem noies protagonistes autònomes i decidides i nois capaços de mostrar les seves debilitats i pors. A més, aborden temes com la diversitat sexual o els abusos a menors, amb uns textos de complexitat adaptada a la capacitat lectora i de comprensió de cada públic.

Saber dir no

La Marta diu no!, de les autores alemanyes Cornelia Franz i Stefanie Scharnberg, explica a la canalla un tema difícil, com són els abusos sexuals a menors. L’àlbum narra amb encert i moderació un intent d’abús sexual que és evitat a temps i el procés d’adquisició de consciència del dret inalienable al propi cos. La protagonista és la Marta, una nena que viu només amb la seva mare –de nou, un model familiar no estàndard– que, per necessitats de feina, confia l’atenció de la filla a un veí de l’escala. L’avi Francesc –així l’anomenen– és un senyor d’aspecte amable i somriure constant. Però, quan es queden sols, l’avi s’acosta massa a la Marta, fa petons “que punxen i piquen” (i que “no li agraden gens”), se l’asseu a la falda i li acaricia el genoll...

Davant d’aquesta situació, la Marta intenta explicar-ho a la seva mare, però aquesta no li fa cas. La nena pateix: potser és ella qui falla? La seva amiga Lilí no té por del seu avi. Al cap d’uns dies, la nena es posa malalta i és llavors quan troba el moment d’explicar-ho tot a la mare. Aquesta es posa les piles i reconeix que li ha faltat temps i atenció. Juntes, mare i filla, van a veure l’avi Francesc i li diuen: “No! No vull més petonets. I ja no vindré més tota sola aquí. I, a partir d’ara, ja no diré avi Francesc, sinó senyor Francesc”. El fet que les víctimes no recorrin a l’autoritat ni denunciïn els abusos pot sorprendre les lectores: en tot cas, la història tampoc suposa que hagi arribat a passar res que sigui punible legalment. El més rellevant és com explica el procés de dubte de la nena quan un adult creua la frontera de l’abús sota l’aparença de l’afecte i com es demana als pares i mares que parin més atenció al que expliquen als infants –més enllà del problema que suposa conciliar la vida laboral i la familiar. El més important, però, és que la resolució es posa en boca de la pròpia nena, que aprèn a dir no.

Una mirada a les relacions entre persones homosexuals

La petita Messi i el seu estimat oncle és un conte il·lustrat de l’autora sueca Pia Lindebaum que aborda, amb vocació normalitzadora sobre la diversitat sexual, els inicis d’una relació d’amistat entre una menuda i un adult. La Messi estima molt el seu oncle viatger, en Tomàs. Van a berenar i a la piscina i es diverteixen plegats. Però, un bon dia, en Lourenço apareix a la cuina de l’oncle i, a la petita Messi, no li fa cap gràcia. Una història sobre la gelosia i com superar-la, que llança una mirada mai explícita a les qüestions de gènere i ens acosta amb sensibilitat al tema de les relacions entre persones homosexuals. En un to àgil i descarat, La Petita Messi explica una història realista, vivencial i amb un gran ritme, tant en el text com en la imatge, d’acord amb el temperament rebel de la protagonista.

La Marta diu No!            La petita Messi i el seu estimat oncle