noticia
Un abisme insuperable
Per Xavier Diez
Murray Bookchin (1921-2006), un dels més més destacats historiadors i teòrics de l'anarquisme, autor d'una interessant història de l'anarquisme espanyol i amb una extensa bibliografia de recerca i reflexió, esdevingué un dels principals pensadors llibertaris del darrer terç del segle XX. Sempre amb la voluntat de llegir críticament la realitat, va viure amb preocupació l'extensió d'un seguit de corrents anarcoindividualistes, a cavall entre l'estirnerisme, la tradició individualista nord-americana i el New Age. A parer seu, i amb una certa justificació, considerava que aprofundir en el camí de la revolta individual, amarada d'un cert "indigenisme" (en el sentit que representava la ressurrecció del mite del bon salvatge) i un primitivisme de cap de setmana, feia de moltes (i molt populars) tendències socialistes caure en el parany de l'esterilitat.
En certa mesura, ni la polèmica ni la crítica són nous. Almenys des de la dècada de 1920 Max Nettlau ja denunciava "la dispersió de tendències" que implicava l'aparició, en el tombant del XIX, els primers grups individualistes francesos. També recordo una traducció mecanuscrita (dels anys seixanta?) d'una diatriba de Luigi Fabbri contra aquestes actituds aristocràtiques que es derivaven de l'hedonisme de bona part d'aquests col·lectius. De manera que Bookchin no fa sinó repetir un fet inherent a la condició llibertària: la tensió entre la igualtat i la llibertat, la dificultat de combinar la dimensió individual i col·lectiva.
L'assaig, tanmateix, és brillant en el sentit que realitza una crítica molt ben argumentada contra algunes idees que, en una primera impressió poden resultar seductores, i que tanmateix acaben tenint una complicada cara B.
Un bon llibre de filosofia llibertària que serveix per netejar unes quantes teranyines acumulades al cap.
Ressenya publicada al bloc Passive Resistance to the Incompetent Authority el 8 de febrer de 2013
15/02/2013 14:57:02