"Amb el llibre de Kate Evans em podia veure a mi mateixa "

Per Alba Padró

El llibre de Kate Evans no em resultava desconegut, és a dir, no l’havia tingut mai entre les mans però coneixia alguna de les seves enginyoses vinyetes. De fet pensava que era un llibret petitó amb quatre dibuixos, tipus còmic, i que poca xitxa més tenia. La sorpresa va ser majúscula quan vaig obrir el sobre que em portava el missatger! No era un llibret de lactància, era un tros de llibre.

Un primer cop d’ull a l’índex permet adonar-te de la quantitat de temes que tracta. Temes que són els dubtes habituals de les mares: Tinc llet suficient? Amb quina freqüència ha de menjar? Com donar el pit a la criatura?…mhhh aquest llibre promet!

Mireu que tinc llibres de lactància en anglès o traduïts al castellà escrits per autors/autores d’altres parts del planeta i sovint sento que hi ha temes que no encaixen (encaixaven) amb la meva realitat. Ja sigui per les imatges, els textos o les situacions plantejades, tot i parlar de lactància el llibre no era del tot representatiu de la meva realitat. Amb el llibre de Kate Evans això no m’ha passat! Em podia veure a mi mateixa fa uns anys i a les mares que acompanyo en les situacions diàries de lactància. Però com us he dit “el alimento del amor” és per sobre de tot un llibre il·lustrat, i Evans és una il·lustradora divertida i generosa!

El llibre té aquesta segona part més visual que et permet, si vols, no haver de llegir massa, gaudir de les vinyetes que il·lustren cada tema, rebre informació molt ràpidament i seguir gaudint del llibre sense haver-te de centrar en una lectura densa que sovint no ve massa de gust a les mares acabades de nomenar. A més els dibuixos de Evans són generosos perquè dibuixa dones normals, amb pits corbes, despentinades, amb cara de cansament i estries. No fa servir dibuixos de dones perfectes que quan els veus (des de la visió d’una mare acabada de parir, esgotada i aclaparada per la situació) no et deixen de recordar com n’estàs de malament, plasma la realitat! I per mi aquest és un dels grans encerts del llibre.

Em sembla un llibre molt pràctic per reglar a les embarassades o les mares novelles que no tenen problemes de lactància però que sí que els cal veure’s relaxades i veure les seves decisions validades i dins la normalitat.

Si n’he de dir alguna cosa negativa, em centraria en la part de consells per solucionar problemes del pit, encara parla de càndides i de tractaments per guarir-les… Tal com estan ara mateix els coneixements de lactància aquestes recomanacions poden crear confusió a les mares que el llegeixin.

I no us podeu perdre la darrera pàgina de llibre! Evans encerta al deixar clar a les seves lectores que una vegada llegit han de passar del llibre! Que s’han de treure la maleïda culpa de sobre i hi han de seguir fent el que fan. Gran i meravellós consell! En resum un llibre molt recomanable ja sigui per regalar o per auto regalar, per riure una mica de la transcendència que donem a vegades a la lactància i per entendre que les dones podem fer-ho!

Ressenya publicada al blog Som la Llet del suplement Criatures del diari Ara, el 18/06/2014

  El alimento del amor