A les primeres dècades del segle xx, Europa va viure una revolució cultural i artística de primera magnitud. Un grup de creadors va impulsar una forta reacció contra els prejudicis estètics, l'academicisme, les normes establertes i la inèrcia contra els canvis. És el moviment conegut com avant-garde, que va protagonitzar gent com Mallarmé, Apollinaire, Picasso, Modigliani, Picabia, i, a Catalunya, Salvat-Papasseit, Junoy, Foix, Miró i Dalí, entre d'altres. Ferran Aisa estudia la versió catalana dels grans corrents culturals europeus d'aquells anys: el romanticisme, el dadaisme, el futurisme, el surrealisme i tots els moviments d'avantguarda. Van ser unes dècades apassionants durant les quals un grup de poetes, prosistes, músics, artistes plàstics, líders obrers i polítics progressistes van introduir a Catalunya nous models ideològics, noves estructures socials, maneres innovadores d'entendre la cultura i l'art i de posar-los al servei d'una causa revolucionària. Des d'aquest punt de vista, la ruptura franquista de 1939 assumeix proporcions dantesques. El llibre de Ferran Aisa constitueix una de les aportacions més clarificadores que s'han publicat mai sobre la interrelació cívica i cultural de les avantguardes a Catalunya.

Pròleg de Jaume Sobrequés i Callico