Per a l’esquerra política, la gent de Hunter són la gent ignorant i mal informada. Per a la dreta triomfant són la gent bruta i les deixalles de la classe obrera. La solidaritat de la púrria és en part una autobiografia i en part una meditació sobre el trauma, la identitat i la classe. És un cop de puny implacable a la cara de la política respectable, però sobretot és una articulació del cor ple de contradiccions dels cretins que viuen entre la púrria del Regne Unit.

«Un dels principals motius que tinc per escriure tot això és que és en les coses concretes on veiem més clarament com opera el sistema de classes. Les similituds prenen vida en les coses concretes. N’estic fart de que no es parli dels llocs que jo conec millor i de que quan se’n parla, se’n parla en termes generals, els llocs i les persones que hi viuen s’infantilitzen, es demonitzen i se les tracta amb condescendència: es redueixen les seves complexitats per al consum fàcil, per tal de generar delinqüents o caritat.
»M’entenc a mi mateix com una contradicció i entenc els meus barris com a contradiccions. Les zones del Regne Unit on hi ha alts nivells de misèria són espais de contradicció. Vull fer servir aquestes pàgines per posar sobre la taula algunes d’aquests complexitats i contradiccions per mostrar que els llocs d’on jo vinc i les altres persones que hi viuen són més complicades que els estereotips de delinqüents o víctimes i, per tant, el que es mereixen vamés enllà de la caritat o el càstig.»