Xavier Diez reivindica la vigència del pensament polític d'«El Noi del Sucre»

Per Daniel Bonaventura

Xavier Diez defensa la «vigència» del pensament polític de Salvador Seguí, El Noi del Sucre, qui proposava una aliança entre diferents sectors socials amb l'objectiu d'avançar cap a una societat més justa, fet que «traslladat a l'actualitat apel·laria directament a Junts per Sí i la CUP a superar la seva disputa».

L'historiador i escriptor Xavier Diez acaba de publicar la biografia política El pensament polític de Salvador Segui (Virus Editorial), dedicada a estudiar l'obra d'un català nascut el 1886 a la comarca de l'Urgell i que va morir tirotejat el 1923 en ple carrer a Barcelona a mans de sicaris de la patronal.

I és que El Noi del Sucre, pintor de parets que va rebre el sobrenom perquè li agradava fondre al paladar el sucre del cafè, va ser un destacat líder del moviment anarcosindicalista que va impulsar la unitat sindical amb la fundació de Solidaritat Obrera, i que va treballar obstinadament per millorar la formació intel·lectual i tècnica del proletariat, fets que no van ser precisament aplaudits pels propietaris de les fàbriques de la Catalunya de principis del segle XX.

«Jo el considero un pensador de talla europea. Va anticipar, per exemple, els perills que la Revolució Russa no acabés substituint una oligarquia tsarista per una oligarquia de dirigents del partit», explica Diez, que és col·laborador del Diari de Girona.

«Defensava que el treballador ha de tenir una forta formació intel·lectual per evitar ser víctima de la propaganda dels partits, com va passar amb el lerrouxisme a la Catalunya de l'època», afegeix l'autor, que considera les reflexions de Seguí «de radical vigència».

Des del rigor històric, Diez convida a aprofundir en la vida i, sobretot –i aquesta és l'aportació del llibre–, en el pensament polític d'un dels personatges més populars de l'anarquisme.

Endintsant-se en la Catalunya enriquida arran de la Primera Guerra Mundial del 1914-18, l'autor reflexiona sobre aspectes propis del nostre temps, com ara l'ús de la violència, la qüestió nacional i l'afinitat de classes.

Diez és expert sobre una temàtica que també ha tractat a llibres com El anarquismo individualista en España (2007), Venjança de classe (2010) o L'anarquisme, fet diferencial català (2013).

Entrevista publicada al Diari de Girona el 30/11/2016