noticia

La memòria de Jann-Marc Rouillan

 

Per Roger Palà

Transformar el món, va dir Marx. Canviar la vida, va dir Rimbaud. Aquestes dos consignes són per a nosaltres una mateixa cosa". Amb aquesta cita d'André Breton comença Jann-Marc Rouillant el primer volum de les seves memòries. Brutals. No és només que la vida de Rouillant sigui apassionant: és que sap explicar-la molt bé. Ja ho havia demostrat a Odio las mañanas, i ara hi torna a De memoria (I), publicat en castellà per l'editorial barcelonina Virus, narra el procés de formació política de Rouillant, la tardor de 1970 en una Tolouse que semblava viure enmig d'una ressaca permanent del Maig francès.

"Des del Maig del 68, com si no haguessim escoltat la campana que anunciava la fi de l'hora del pati, continuavem en perpetu estat d'insurrecció. (...). Érem sincers fins a les últimes conseqüències dels nostres somnis incendiaris". Aquests mateixos somnis són els que han dut Rouillan a la presó durant 22 anys, arran de les accions dutes a terme pel grup armat Action Directe. En l'ambient estudiantil del Tolouse dels primers setanta, Rouillan explica el seu període de socialització i formació política, entre brutals escaramusses amb els temibles CRS (policia antiavalot francesa), manifestacions estudiantils, batalles amb els fatxes, còctels molotov i guerrilla urbana a mansalva. Un procés de radicalització que, a partir dels contactes mantinguts amb l'exili anarquista català i espanyol a Tolouse, duria Rouillan a fer el salt a la clandestinitat, primer al MIL (on va conéixer Puig Antich) i al Gari, i posteriorment a Action Directe.

La primera conclusió de tot plegat és que seria bo que el senyor de Mediapro no llegís el llibre, no fos cas que se li acudís fer una altra pel·lícula. O potser estaria bé: no ho se, tot depèn de com es faci. Però el cas és que la història adolescent de Jann-Marc Rouillan sembla pròpia d'un film d'acció. És cert que l'estil de l'autor és gairebé cinematogràfic, però dóna que pensar el fet que, per un lector actual, els fets que aquí s'expliquen pugiun semblar més pròxims a una obra de ficció que no pas a una crua i dura realitat succeïda fa menys de 40 anys.

De memoria és un llibre escrit des de la presó, on segueix internat Jann-Marc Rouillan malgrat que, segons la llei francesa, ja fa temps que hauria d'haver obtingut la llibertat condicional. Rouillan, però, no ha volgut passar per l'aro de l'arrepentiment, cosa que sembla haver-lo condemnat a una mena de cadena perpètua encoberta. Només durant un breu període de temps, durant l'any 2007, se li va concedir la llibertat condicional. La condició era bastant explícita: prohibició de parlar amb la premsa de qualsevol fet relacionat amb el seu empresonament. La cosa va durar poc. Ho explica Sergi Rosés –autor del llibre més seriós escrit mai sobre el MIL: El MIL, una historia política (Alikornio, 2002)– al pròleg de De memoria. En una entrevista al diari l'Express, un periodista li va preguntar sobre l'assassinat de George Besse, president de Renault, atribuït a Action Directe. "No tinc dret a parlar sobre això –va dir–. Però el fet que no pugui parlar ja és una resposta. Perquè és evident que si renegués de tot el que es va fer, podria parlar. Però per aquesta obligació de silenci, s'impedeix també la nostra experiència de fer un veritable balanç crític".

 

Ressenya publicada a Al darrera la nevera (Els blocs de Vilaweb) el 10/07/2009


De Memoria (I)

21/07/2009 19:44:34

subscríbete