noticia

A d'Anarquia

Per Martí Crespo

Tota aquesta setmana es fa a Barcelona la sisena Mostra del Llibre Anarquista. Del 14 al 20 de juny, en uns quants espais del centre de la ciutat hi ha 'presentacions de llibres i escrits que, amb idees que no moren mai, donen claus per afrontar el futur'. Tot i que el gros de les activitats es concentra el cap de setmana, demà es presentarà al local de la Federació d'Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes el llibre (A) Historia y resultados imprevistos de un símbolo (Virus Editorial i Fundació Salvador Seguí, 2010), una obra publicada inicialment en italià que ressegueix el poc conegut origen del símbol gràfic més representatiu de l'anarquisme, la A encerclada, i el seu sorprenent arrelament i esclat en l'imaginari popular. I és que, lluny del que pot semblar a primer cop d'ull, es tracta d'un signe relativament recent. Els primers passos, com explica un dels seus creadors, el professor Tomás Ibáñez (Saragossa, 1944), els va fer el 1964 en cercles llibertaris de París, però no va començar a caminar fins el 1966 als carrers de Milà. Ibáñez, que va viure a la capital francesa entre 1947 i 1973, serà demà un dels presentadors del llibre.

La A majúscula inserida en un cercle, lluny d'algunes teories que la fan remuntar a la idea d'anarquia i ordre de Pierre-Joseph Proudhon o a milicians anarquistes de la guerra de 1936-1939, va néixer com a projecte el 1964 a París, però no es va difondre fins al cap de dos anys als carrers de Milà, impresa en octavetes i cartells de Gioventù Libertaria. Com destaca el llibre, els fets del Maig de 1968 i la invenció de l'esprai de pintura van acabar de donar ales a 'la icona llibertària per excel·lència', molt senzilla i ràpida de traçar. Són, de fet, els mateixos ingredients que van popularitzar el símbol de la pau i la desnuclearització, o el de la fletxa encerclada del moviment esquàter. L'adopció posterior en la iconografia punk de la lletra A va acabar de donar visibilitat a 'un dels símbols més evocadors de l'anarquisme', com explica el mateix Ibáñez al recull d'articles ¿Por qué (A)? Fragmentos dispersos para un anarquismo sin dogmas (Anthropos, 2006) i a l'entrevista que obre el llibre acabat de publicar.

Una visibilitat i 'èxit' que han comportat, de retruc, alguns dels 'resultats imprevistos' del títol del llibre, com ara la 'mercantilització i banalització' del símbol. Però ni Ibáñez ni Amedeo Bertolo (del Centro Studi Libertari), també entrevistat al llibre, no ho valoren negativament. Pel primer, si la A encerclada es pot veure en alguns casos com un reclam publicitari és perquè té connotacions positives en l'imaginari popular i, pel segon, l'ús i abús del símbol és una mostra de la seva valuosa flexibilitat'.

Al llibre, profusament il·lustrat amb fotografies, es completa amb breus textos de periodistes, crítics literaris, antipublicistes, semiòlegs, dissenyadors gràfics, escriptors, artistes, actors i sociòlegs. Hi ha, fins i tot, una recepta de galetes A del dissenyador Yoko Miura.

 

   (A) Historia y resultados imprevistos de un símbolo

18/06/2010 10:41:58

subscríbete