noticia

Els vels que ens tapen els ulls: La por a l'Islam

Per Lluís Mauri Sellés


Acabo de llegir un document que m’ha refermat en les meves opinions sobre la  guerra de civilitzacionsque fa avançar el món en aquestes alçades. L’autor del mateix s'anomena Abdenmur Prados i el títol del document, El islam como anarquismo místico.

Feia dies que m’havia arribat la noticia de la publicació d’aquest llibre a través de dos, dels que jo anomeno, laboratoris col·laboratius de l’activisme social. A saber, Indymedia Barcelona i Kaos en la Red, i va acabar consolidant-se la setmana passada a través de la nota que en van fer a Vilaweb.

L’autor del llibre és un activista social prou conegut a casa nostra, car és la cara visible de la Junta Islàmica Catalana, i, com a musulmà, té suficients coneixements de la creença que professa com per donar total validesa a la interpretació del llibre sagrat que, segons ens diuen els que hi entenen, és la Bíblia en la llenca de terra que, hores d'ara, està acabant amb un cordó de règims totalitaris que ja ens anaven bé per a mantenir el nostre nivell de vida privilegiat, però que, de cop i volta, ens han començat a fer més nosa que servei.

El llibre comença definint els quatre conceptes que li donen nom. A saber, l’islam, l’anarquisme, la mística i la preposició que els lliga tots plegats: com.

I, amb una sòlida argumentació, deconstrueix la imatge que de l’islam ens vénen als occidentals. La por a l’islam ha estat la manera de justificar les dictadures que ara cauen, però també per consolidar un sistema de fer - el nostre sistema capitalista - farcit de dictadures, però en el nostre cas, en el camp que més força té: el dels diners i la butxaca.

La lectura és imprescindible. Oi més en els temps que corren, ja que permet entendre quines poden ser les motivacions de fons d’un jovent que possiblement sigui molt més islamista, en el sentit que Abdennur mostra, que no pas els suposats radicalismes que ens volen col·locar, encara avui, com la norma d'aqueix pensament.

El llibre és de lectura obligada per tots aquells que tenim el cuc de la tafaneria i pensem que el xoc de civilitzacions no és entre suposades concepcions místiques, sinó entre poder i humanitat, entre velles estructures i noves concepcions, entre els que pensen “jo sóc més que tu i per tant tinc la raó” i els que pensem “jo sóc com tu i entre tots podem complementar-nos i arribar a tenir una lleugera idea de què és la raó”.

¿Vols descobrir de qui són patrimoni les idees de llibertat, solidaritat entre iguals, ajuda mútua, respecte a la creació, adquisició de les qualitats més nobles i recerca de l’excel·lència? Vols veure com tu mateix practiques la famosa yihad cada dia de la teva vida?

Si és així, llegeix. Llegeix i fes caure els murs de la ignorànciaper tal de reconèixer als teus germans i veure com tots som al mateix sac.

Ressenya publicada a Vilaweb el 4 de març de 2011

 

  El islam como anarquismo místico

22/03/2011 15:28:15