noticia

Contra la religió de la islamofòbia

En defensa d’Abdennur Prado i contra la persecució mediàtica dels musulmans

 


La publicació el passat 24 de març d’un article d’Abdennur Prado al portal webislam.com, titulat “Tindran el seu 11M”, ha desencadenat una abjecta i injustificada persecució mediàtica contra el seu autor, sostenible només si l’anàlisi es limita a la lectura superficial del títol i, sobretot, si s’ignora o s’oculta voluntàriament la trajectòria de l’actual president de la Junta Islàmica Catalana. Qualsevol que llegeixi el text entendria que el títol no pretén ser ni una predicció ni una amenaça, sinó que empra l’11M com una clara representació dels desastres i les conseqüències de la guerra, que novament s’obre camí a Líbia sota pretextos humanitaris, mentre alguns dels seus partícips àrabs són còmplices o col·laboradors directes de la repressió a Bahrain o el Iemen.

Titulars com «Una web islàmica adverteix a Zapatero que" tindrà el seu 11M "per atacar Gadafi» (El Mundo) o "Un activista islàmic català avisa el Govern que tindrà el seu 11-M per actuar a Líbia» (La Vanguardia), tergiversen el sentit de l’escrit fent-hi creure que s’està llançant una amenaça, quan el que se’n desprèn nítidament és un profund lament davant de qualsevol expressió de violència. Com ha hagut d’explicar Abdennur Prado aquests dies fins a la sacietat, el sentit fonamental de l’article es refereix, precisament, a l’11M que en els últims dies està patint el poble libi, sotmès a bombardejos pels mateixos governs occidentals que van alimentar d’armes el tirà que els sotmet. Una expressió clara i oberta d’indignació davant el fariseisme i la hipocresia d’una autodenominada “comunitat internacional” que vol penjar-se medalles amb la cara d’un fatxenda que ahir afalagava, mentre segueix mantenint relacions de privilegi amb règims totalitaristes com els del Marroc, Algèria o l’Aràbia Saudita. La indignació mostrada per Abdennur Prado és la mateixa que, manifestada de maneres diferents, molts compartim i fem pública des de la impotència dels qui no tenim el poder i, per tant, dels qui no disposem de res més sinó de la paraula al paper i del crit al carrer per denunciar i intentar frenar aquesta misèria ètica i política.

La trajectòria personal, ètica i intel·lectual de l’Abdennur Prado està molt per sobre d’aquells i aquelles que ja estan mostrant el seu miserable acatament moral en manipular aquesta indignació seva per dibuixar-ne la caricatura d’un integrista, inconcebible per a qualsevol que conegui tant la seva bibliografia com la seva activitat militant. Quan la Pilar Rahola presenta n’Abdennur Prado com un llop amb pell de xai i suggereix juntament amb Alfonso Ussía de cremar a l’heretge a la pira de la Fiscalia General de l’Estat, o quan Josep Cuní pregunta al seu entrevistat si la seva actual estada a Còrdova té a veure amb la reconquesta d’Al-Àndalus, practiquen un periodisme de carnassa que explota i difon de manera irresponsable l’odi irracional als musulmans, des de la suficiència infantil dels qui s’han acostumat a provocar incendis quotidianament, sense reparar-ne en les conseqüències. Defensor actiu de la igualtat de la dona o de la legitimitat i de practicar l’homosexualitat a l’islam, intolerant amb qualsevol ús de l’islam com a pretext per a accions violentes i defensor d’una pràctica religiosa allunyada de jerarquies clericals, només manipulant les seves paraules i esborrant de la manera més barroera tot el treball dut a terme per ell durant una dècada en diferents àmbits, es pot concloure que les seves paraules pretenen fomentar o avisar de qualsevol atac.

El problema, però, és que aquesta reacció automàtica i fulminant de la majoria dels mitjans de comunicació és el fruit d’una islamofòbia metòdica que aprofita qualsevol escletxa per agitar el fantasma del “perill musulmà”. L’ús tergiversat i populista del títol d’aquest text és el fruit d’un clima sostingut d’estigmatització i sospita, en què tant els actes com les paraules de qualsevol musulmà se sotmeten a judici sota un prisma profundament paranoic d’acord amb el qual no té la menor importància el sentit literal o simbòlic que els dóna qui parla, sinó la reproducció permanent d’una interpretació de la vida col·lectiva segons la qual a l’islam rau la llavor de la violència. Seguint els preceptes moderns del neoracisme, entossudits a subtituir la vella idea de raça –un concepte sense cap base científica–, per una interpretació essencialitzadora del concepte de cultura o del concepte mateix de religió, l’univers ampli de l’islam apareix com el boc expiatori sobre el qual projectar la raó dels problemes que pateix la nostra societat sota el capitalisme.

Aquesta estigmatització, que sí que conté una agressió i una violència mediàtica de caràcter sistemàtic, és l’espiral en què avui ha caigut Abdennur Prado, al qual el seu caràcter de personatge públic li ha permès mal que bé defensar-se com ha pogut dels atacs, però que cada dia recau com un bombardeig sistemàtic sobre milers de musulmans anònims per part, precisament, d’aquell que no hi conviuen. Uns musulmans als quals no només se’ls nega el dret a la legítima defensa, sinó que se’ls despulla de la presumpció d’innocència, si no, directament, de la presumpció d’humanitat que permet reconèixer-los com a semblants.

El procés a Abdennur Prado és, per tant, un símptoma i un reflex d’un clima d’hostilitat que ja s’ha vist reflectit en centenars de detencions i condemnes a anys de presó preventiva de suposats terroristes finalment absolts, i que, a cada moment, es reflecteix en textos periodístics i acadèmics que atien l’animadversió el subjecte musulmà, convertit en el principal dels dimonis contemporanis. Això ens obliga a reaccionar a temps, i més que a donar suport i a ratificar la dignitat de qui avui és víctima d’aquest atac, ens mou a defensar tots aquells que han patit, pateixen i malauradament patiran, una criminalització que ja forma part de l’armadura ideològica del poder estatal i de les representacions socials i mediàtiques dominants. Poques lluites hi ha avui tan humanistes com la defensa dels musulmans davant de la religió de la islamofòbia.

Alberto López Bargados (antropólogo), Benet Salellas (abogado), Colectivo editorial Virus, David Fernández (periodista), Gerard Horta (antropólogo), Periódico Masala, Toni Serra (miembro del Arxiu de Vídeo OVNI), Beatriz García-Quesada (profesora, traductora e intérprete), Unión de Mujeres Musulmanas de España, David Karvala (activista antiguerra i antifeixista), En Lluita, Ismael L'aziri Botifoll, Sandra Campañón, Joan Miquel Lorente González-Yahya, Josep María Navarro (President de SODEPAU), Soledad Romero Cela, María Teresa Carbajo García, José Luís Expósito, Álex Muñoz, Santiago López Petit, Carmen del Río Pereda, Helena Gutierrez Espí, Asociación Intercultura de Melilla, Gala Pin Ferrando, Esther Alonso, Rubén Rebollo Pérez, Marta García Quiñones, Daniel Alcalde Güelfo, Antonio García Espada, Mariano Juan Mayans Sampietro, Antonio Gabriel Ruíz Jiménez, Muhammad Escudero Uribe, Milagros Beltrán, Centro Cultural Islámico de Albacete, Lluís Mauri i Sellés (escritor i blogger), SODEPAU, Rogelio López Cuenca, Ahmed Kayoua, Zakiya Boudi, Ramon Grosfoguel (Profesor, Universidad de California en Berkeley), Ndeye Andujar (vicepresidenta de la Junta Islámica Catalana), Javier Belda (periodista y analista del Centre de Recerca HumanismeEmergent.org), Jorgelina Barrera (Documentalista y miembro del Archivo Observatorio Sur), Patricia Fernández Carmona (diseñadora gráfica), Jaled Ibarra, Gerardo Moreno González, Yusuf Rodríguez, Forn de teatre Pa'tothom, Pedro Burruezo (periodista, músico y compositor), Abdou Mawa Ndiaye Ndaw, Asociación Socio-Cultural Nurain de Canarias, Cristóbal Cervantes, Tamara Ruiz (miembro de En Lucha), Amina al Yerráhi, Miquel Àngel Sòria (Director de la revista D'un roig encés), Simona Levi, Sáleh Abdurrahim 'Isa (Poeta y trabajador social), Albert Molina, Rashida Jenny Torres, Albert Moliner Fenández (doctor en Teología), Hashim Cabrera, Osmel R. Valera d’Abela, Agustín Velloso Santisteban, Manuel Jiménez Sanaa, Félix Amín Herrero, Asociación Al-Ándalus de Málaga, Yusuf Cadelo (Presidente Sociedad Mediterránea para el Diálogo y la Cooperación), Muhammad Escudero Uribe, Asociación De Amigos Del Pueblo Marroquí (Itran), Daniela Ortiz de Zevallos, Eva Legido Quigley, Miguel Sanz Alcántara (miembro del Sindicato Andaluz de Trabajadores/as -SAT- y militante de En Lucha), Gerardo Pisarello, Pau Alarcón (sociólogo y miembro de En lucha), Ada Colau Ballano (membre de l'Obsertatori dels drets humans DESC), Observatori dels Drets Socials, Econòmics i Culturals (DESC), Jorge Sánchez Jiménez (activista social), Iñaki Errazkin (periodista y especialista universitario en Derechos Humanos), Gorka Ramos Hervella (psicoterapeuta), Nuria Vidal de Llobatera, Nuria Enguita Mayo, Daniel Bravo Nieto, Pablo Romero Noguera, Florenci Guntín Gurguí, Albert Folch (membre de SODEPAU), Maria Dolores Fuentes Orta, Carolina Ojeda Marulanda, Mireia Vehí Cantenys, Nuria Vila, Cristina Lena Fombuena, Lola López (antropóloga), Camilo Morales Neisa, Gregorio Moradas Larín, Jesús Ruíz, Nadja Monnet, Doris Boria Bueso, Carme Mayugo i Majó, Inmaculada Postigo Gómez

enviar adhesions:

tiemposdedixan@gmail.com

 

31/03/2011 08:48:51