noticia

«Al 2050 hi haurà milions de migrants ambientals»

Per Sergi Picazo

Professor i activista. Jesús M. Castillo (Sevilla, 1973), llicenciat en biologia i professor a la Universitat de Sevilla, publica amb l'editorial Virus el llibre Migraciones ambientales. Huyendo de la crisis ecológica en el siglo XXI. Denuncia així la hipocresia i la insostenibilitat d'un ordre econòmic i polític que «oneja la bandera del desenvolupament mentre aniquila els ecosistemes del sud». En conclusió: política de terra cremada.
 

Qui són els refugiats ambientals?

Entre 50 i 100 milions de persones que han deixat casa seva, quasi sempre a països empobrits, per un motiu ecològic. Molts són agricultors o ramaders, amb economia de subsistència; d'altres són classe mitjana de països enriquits com per exemple els 200.000 desplaçats de la catàstrofe nuclear de Fukushima.

A l'Estat espanyol també n'hi ha?


Sí. Som pont entre l'Àfrica –la zona del món d'on parteixen més migrants ambientals– i Europa. Tot i les polítiques de control i criminalització de la immigració, n'arriben molts. A l'Estat hi ha un cas paradigmàtic: Almeria. Fins fa poc, era una zona d'expulsió de migrants a causa de la desertificació i la sequera, i en els últims anys s'ha convertit en receptora d'immigrants pels hivernacles. En el futur, però, en el context de canvi climàtic, no descartem que Almeria torni a ser expulsora d'immigrants.

El cas d'Almeria, però, posa en dubte el concepte de migrant ambiental perquè hi ha més motius econòmics que ecològics.

És difícil diferenciar les causes de les migracions: la majoria de migrants adduirien raons econòmiques. Tot i això, si rasquem una mica, veurem que eren pobres però que una degradació ambiental els va forçar a emigrar. Està clar que un problema ambiental a Europa no sempre comporta migracions, i a l'Àfrica sí.

Això de les migracions ambientals és un fantasma d'ecologistes radicals?


Si radical és anar a l'arrel dels problemes, sí. Els ecologistes radicals són els que s'oposen a l'energia nuclear i estem veient que Fukushima els dóna la raó. Els ecologistes radicals ja advertien del que podia passar a Nova Orleans i no els van fer cas. Després, l'huracà Katrina va destrossar la ciutat i del milió de refugiats encara avui 300.000 no han pogut tornar. Tots ells: negres, hispans o blancs pobres. La freqüència de fenòmens meteorològics extrems ha augmentat i sembla que seguirà així en el futur. I sobretot afectarà els més pobres. En un context de crisi ecològica i desertificació global, cada cop hi ha més refugiats ambientals.

Aleshores, és un problema de futur?

No, és de present. Els pocs estudis que hi ha, d'universitats americanes o de l'ONU, diuen que al 2050 hi haurà entre 150 i 700 milions de migrants ambientals. La forquilla és àmplia perquè no sabem quina serà la resposta del clima a la degradació. Però avui dia ja tenim milions de refugiats ignorats pels governs.

Parlem de propostes. Quines solucions concretes i factibles proposa al llibre?

Per començar, cal crear l'estatut del refugiat ambiental. Són gent perseguida pels seus governs perquè aquests no fan res per aturar la degradació ambiental i, a més, si tornen poden morir. I després, deixar d'exportar petjada ecològica dels països enriquits als empobrits. La petjada de l'Estat espanyol és ja de tres estats espanyols i només en tenim un.

Què vol dir exportar petjada ecològica?


Exportem contaminació i degradació a països on ajudem a generar migrants ambientals i quan aquests arriben a la frontera no els deixem entrar. Per exemple, els boscos creixen a Europa i EUA i la desforestació creix a Llatinoamèrica o Àsia; però en canvi la major part de la fusta d'aquí ve del sud. O per exemple, Estats Units té el 3% de la població però emet el 20% dels gasos d'efecte hivernacle, i això repercuteix al sud. Per tant, cal crear un fons d'ajuda a l'adaptació al canvi climàtic perquè els rics ajudin els pobres a lluitar contra la degradació.

 

Entrevista publicada al diari El Punt, el 28 d'abril de 2010

 

 

Migraciones ambientales

Huyendo de la crisis ecológica en el siglo XXI
Jesús M. Castillo

pg. 112
ISBN: 978-84-92559-30-5
8,00 €
Virus

 

28/04/2011 10:08:19

subscríbete