noticia

Can Batlló presenta un llibre sobre la revolució social de Can Tunis als anys 30

Per Redacció El 3

Can Batlló va acollir la setmana passada la presentació del llibre Rastros de rostros en un prado rojo (y negro) del geògraf Pere López, que ha estudiat la revolució social dels anys 30. Segons López es tracta d’una revolució molts cops negada, atípica, fonamentada en la quotidianitat, en el dia a dia de les persones que la protagonitzen.

L’autor va explicar durant la presentació que per documentar-se va “remoure molts arxius, massa, però també va parlar amb les persones del barri” de què parla, de Can Tunis, als actuals barris de la Marina. El llibre partia d'una pregunta: com aquella gent va ser capaç d'arribar a fer una revolució.
Eren gent que vivia a les cases barates i que abans havia estat en barraques. L’autor va agafar els fets del 36 i es va preguntar què havia passat abans i després: el 1929 es va fundar el barri perquè amb l'exposició internacional calia fer fora a la gent de les barraques de Montjuïc. El projecte inicial preveia que hi hagués 490 "casetes i hortets" i es van acabar fent 533 vivendes, encaixonant edificis i eliminant els hortets. El 1930 ja havien constituït un ateneu autogestionat i una secció sindical de la CNT i el 1931 inicien la vaga de lloguers que va durar cinc anys, malgrat els assalts policials i els desallotjaments. L'any 1936 molts van marxar al front, la majoria a l'Aragó, com a milicians i milicianes, per a combatre el feixisme. Mentrestant a Can Tunis es va fer un "comitè d’abastos" per a què ningú passés gana, una col·lectivitat agrícola, i l'"administració popular urbana" per autoorganitzar el barri, construint equipaments i regulant l'habitatge, patrulles de control, etc. “Van fer la revolució, però va durar poc”, comenta l’autor.

El 23 de desembre del 1938 van afusellar a Montjuïic a cinc persones, tres de les quals eren de les cases barates. Aquí es va acabar la revolució i a partir d’aquell moment va començar la repressió. Però el barri no va desaparèixer i sota la idea de "viure al barri" van seguir sent una comunitat unida que “vivien junts, pensaven junts, eren una comunitat de lluita”.

Aquesta és, sintèticament, la història que recull l’autor que a la vegada, tal com va expressar en la presentació, es pregunta perquè aquesta història no s’ha donat a conèixer ja que considera que ens cal aprendre d’aquelles persones. “Si n'aprenem alguna cosa, jo estic satisfet amb la meva feina”, va concloure Pere López.

 

 

Reportatge publicat a El 3, el 25/09/2013

 

 

  Rastros de rostros en un prado rojo (y negro)

11/10/2013 15:12:55

subscríbete