noticia

La cosa llibertària

 

per Guillem Martínez

«Tot i ser un llibre ben armat (...), no amagava que era redactat des de l'àmplia classe de Vichy català, és a dir, el col·laboracionisme de les classes autòctones amb la dictadura de caràcter feixista (...). I en aquest sentit, com a bon representant d'una burgesia que havia passat dècades implorant a l'Estat que reprimís la majoria social d'obrers i camperols amb pulsions igualitàries, tractava de deslegitimar-los minimitzant el seu paper històric o atorgant-los un paper secundari».

Aquesta cita, que al·ludeix a Noticia històrica, de Vicens Vives, apareix al colofó de L'anarquisme fet diferencial català, i explica el sentit d'aquest petit llibre, que està tenint certa repercussió: explicar altres eixos de la història de Catalunya, sense recórrer a la Matrix catalana, aquell filtre amb elements del Noucentisme i aportacions de Vives -com el bon fabricant de rousseau- que dibuixa l'autopercepció social del fet català des dels vuitanta, un oasi 2.0 ple de civilitat, amb esporàdics i ja superats atacs de rauxa perpetrats pels espanyols o per una colla de murcians que no volen integrar-se en aquesta regió de Grècia. 

Xavier die explica la vinculació entre l'anarquisme i Catalunya -una relació única al món en la seva precocitat i en la seva culminació. i la situa lluny, en un caràcter col·lectiu antiautoritari, que explicaria el fet que Catalunya sigui des de l'edat mitjana la societat europea amb més revoltes.

El llibre és un recorregut per aquests fets de rebel·lia, per revoltes, per l'enfrontament amb l'absolutisme, pel descobriment dels corrents menys autoritaris del socialisme, del federalisme, de l'internacionalisme, fins al naixement de la CNT i el seu extermini en el franquisme i la Transició. Posteriorment, en tres capítols, organitza l'exposició d'aquesta mena de caràcter a partir dels valors de la llibertat, igualtat i fraternitat. Què en queda, de tot aixó? En un darrer capítol, valora el futur d'aquesta tradició. La veu vigorosa. En el mateix sentit que Torres i Bages unia inexorablement el catolicisme i la catalanitat. Darrerament, però aquesta tradició autòctona antiautoritària està vivint un moment dolç i relaxat en el gènere de l'assaig, amb llibres certaments interessants. Un és el llibre d'Antonio Baños La rebel·lió catalana. Tràiler: «Deslliurar-nos del bipartidisme PPSOE, de la Zarzuela i els seus zoològics bípedes i quadrípedes. Trencar una constitució que fia als militars la decisió última sobre com hem de viure. Acabar amb un model productiu d'oligopoli i de confabulació castissa. Són temes de la rebel·lió catalana que no poden deixar indiferents els espanyols de bona fe. Qui vulgui engegar un procés constituent a la península  ha d'estar amb els catalans. I nosaltres amb ells. La independència entesa no com a separació sinó com a refundació de relacions entre territoris i nacions es troba tant a les formes com en l'esperit col·lectiu de la rebel·lió. Marxem, sí, marxem del Regne podrit i fem la nostra. Però no deixem de banda els germans, la família que també malda per deslliurar-se de La Indisoluble Imperial».

Baños, periodista original en una cultura que fa 35 anys que penalitza l'originalitat i pondera els blocs, és un pensador llibertari singular, que ha escrit dos llibres sobre economia (La economía no existe i Posteconomía, Libros del Lince). La seva Rebel·ió catalana, un llibre àgil, fresc, ràpid, és la seva lectura de la transició catalana. Aposta per la rebel·lió, pel fet que una República catalana és també la possibilitat d'horitzontalitzar la societat, de canviar les elits, de reduir l'autoritat.

 

Ressenya publicada a El País el 28/11/2013

 

 

  L'Anarquisme fet diferencial català

08/01/2014 13:20:22

subscríbete