Una porta d'entrada a la convulsa història contemporània de la Xina, tant pel que fa en l'àmbit intern com en el de les relacions internacionals L’entrada a la modernitat ha sigut un procés traumàtic per a totes les societats humanes. Per a la Xina, va significar el daltabaix d’un món que s’havia construït al seu voltant. El desig de superar el trauma que va suposar la pèrdua del món xinès, així com la voluntat de refer l’autopercepció de fortalesa del seu país, són el que ha guiat el pensament i l’acció de les elits xineses des de finals del segle XIX fins als nostres dies, en l’agitat procés de construcció d’una versió pròpia de la modernitat.

Després de l’obertura dels anys vuitanta i l’explosiu creixement econòmic experimentat per la Xina, avui podem dir que el país ha sigut capaç de construir amb èxit la seva versió de la modernitat capitalista. A mesura que el procés de modernització ha entrat en un estadi de maduresa, però, la modernitat xinesa, en comptes d’allunyar-se d’Occident, comença a trobar-se amb els mateixos problemes i tensions socials que la resta de societats desenvolupades del món.

La fi de l’alternativa xinesa ofereix al lector claus per entendre la convulsa història contemporània de la Xina, tant en els seus propis termes com en relació amb un marc global d’expansió de les societats modernes.

Pròleg de Manel Ollé